Transcripció del xat amb Joan Carreras sobre "Origami".

Moderador: "Hola Joan, benvingut. Gràcies per compartir amb nosaltres aquesta estona."
Joan Carreras: "Hola. Mentre espero, vaig fent coses i escolto música amb Spotify http//open.spotify.com/album/72Sn7LmtYkyYZl4QxwMgFt"
Joan Carreras: "I aprofito per dir a Twitter que sóc aquí: http//twitter.com/janquim/status/6702928862"
Moderador: "Hola Josep, benvingut."
Josepj: "Hola, bona tarda."
Pilar: "Hola a tothom"
Núria E: "Hola ! Bon Capvespre"
Moderador: "Bona tarda a tothom."
Moderador: "Benvinguts Perico, Pilar, NúriaE i Annamaria."
Moderador: "Avui heu entrat tots alhora!"
Joan Carreras: "Hola Annamaria, NúriaE, Pilar, Perico, Josepj..."
Annamaria: "Bona tarda"
Perico: "Hola a tothom"
Moderador: "Hola Magda"
Magda Catalán: "Hola, bona tarda; és la primera vegada que llegeixo en directe!"
Moderador: "Hola Marieta"
Núria E: "Sembla que hi ha bon quòrum, no?"
Joan Carreras: "Què Moderador? Ens hi posem? "
Moderador: "Som-hi."
Moderador: "Que us ha semblat el llibre?"
Perico: "La veritat és que el llibre m'ha agradat."
Joan Carreras: "http//twitter.com/janquim/status/6703148901"
Perico: "Trobo que està molt ben escrit"
Pilar: "A mi també m'ha agradat molt"
Josepj: "Joan, veig que ets un addicte a la web 2.0 !!"
Magda Catalán: "Perdoneu que avui no participi."
Annamaria: "He trobat molt interessant el retrat psicològic dels personatges, però alguns els trobo poc versemblants."
Joan Carreras: "No sé si he de respondre o esperar que el Moderador em doni la paraula, perdoneu la imperícia"
Moderador: "Evidentment, tens la paraula, Joan."
Núria E: "A mi també, trobo que el personatge principal és una persona reservada i amb una personalitat especial, li costa tenir una bona connexió amb els altres...."
Joan Carreras: "Els problemes de "connexió", per seguir la vostra manera de dir, són l'essència del personatge principal"
Joan Carreras: "Sobre la inversemblança tinc coses a dir"
Joan Carreras: "L'intent era aquest: allò que pel lector ja sigui un tòpic literari, no cal aprofundir-ho (si tots els lectors es poden imaginar un poli típic, no m'hi entretinc). En canvi, allò irreal, fantasmagòric, demana molts detalls, molta precisió. Deixant sempre clar (sempre) que tot té lloc només en el terreny de la ficció. Tot és ficció. I volia que quedés clar. No faig costumisme, ni un "culebron". "
Pilar: "A mi m'han sorprès molt les reaccions dels personatges davant situacions limit, quan semblava que s'havien d'enfonsar, sortien pel costat més inesperat."
Núria E: "El personatge principal és, en cada situació, un reflex de situacions pròpies d'altri?"
Joan Carreras: "El protagonista no ha sabut ser pare, no sap ser amant ni tan sols sap ser "amo"... "
Joan Carreras: "en realitat, el seu problema és que no sap qui és... perquè ha adoptat un rol (triomfador, etc.)"
Núria E: "És una persona que es deixa portar per les influències...."
Joan Carreras: "Més o menys... diguem que mira d'entomar la vida tal com ve (com els llampecs de l'inici)"
Perico: "És covard"
Joan Carreras: "Covard seria una manera de dir-ho... "
Perico: "i no pensa en els altres"
Joan Carreras: "Només hi pensa a través d'ell mateix. Aquest és el seu problema. A les notes finals de l'autor es dóna una clau del llibre sobre la dificultat d'aprendre a estimar... no sé si heu arribat fins a les notes..."
Núria E: "però segons com és capaç d'analitzar i preservar-se de les situacions que li poden fer mal... Li costa estimar, però va ser capaç d'establir una relació, fruit de la mateixa va nàixer la filla, a quí va abandonar en mans de la mare"
Annamaria: "El protagonista és egocèntric."
Annamaria: "El protagonista em sembla coherent, el Martí Martí no."
Joan Carreras: "El Martí Martí és el tòpic. Per què dibuixar un policia si amb dos traços tothom se l'imagina? Però crec sincerament que si bé el Martí pot ser una mica fals, a l'escena de l'accident es desvela com algú molt real i potent i quan accepta el que accepta es transforma en una altra persona. El Martí del poble és una mica "tòpic" però el Martí que fa volar avions a casa seva i plora és tot un altre, o no? "
Annamaria: "Sí, és totalment diferent i passa d'ésser un amant desconsiderat a un sant,"
Joan Carreras: "Ha, ha! Annamaria! Un sant potser és massa, no? La santa seria ella! La florista!"
Annamaria: "Tots dos."
Pilar: "Si! la florista si que es la que mes em costa de creure."
Joan Carreras: "Pilar, molta gent ha llegit el llibre amb prejudicis que si una dona no s'oferiria mai d'esclava, que si la florista no faria mai això... crec que amb els llibres és millor deixar-se dur sense gaires manies, no?"
Perico: "El Martí Martí potser és el que, d'una galeria de bons personatges, em resulta menys creïble. "
Joan Carreras: "Perico no tinc res a dir-hi fora del que ja he dit. Segurament tens raó però deixa'm intentar fer-te creure que la versemblança "externa" no m'ha preocupat tant com la "interna"... "
Marieta: "Per mi el Martí Martí representa la possibilitat d'un canvi que Narcís no fa."
Joan Carreras: "I sí Marieta, el poli es veu forçat a un gest que el prota no comprèn fins al final del llibre... i encara no del tot"
Perico: "Però, sense dubte, el meu personatge preferit és el Genís i les històries que l'envolten."
Annamaria: "Al Genís també l'entenc."
Joan Carreras: "El Genís és màgic... el millor per mi és quan va a les Salines... però potser no hi esteu d'acord (a Perico)"
Perico: "la historia de la desaparició a Les Salines és un moment magnífic"
Pilar: "Totalment d'acord"
Joan Carreras: "Gràcies Perico"
Perico: "I els àngels amb bicicleta una imatge poderosa"
Joan Carreras: "És real, del dors de les cartes (al blog del llibre crec que ho ensenyava)"
Perico: "Millor encara!"
Joan Carreras: "Bé, és real la imatge. La resta és meva, hehe!"
Perico: ";-)"
Josepj: "Comentant una mica l'estructura del llibre vull dir que m'agrada molt la manera com els personatges van agafant volada. "
Joan Carreras: "Gràcies Josepj, diguem que m'agrada sempre posar un ritme lent de presentacions i després sorprendre amb girs que dotin els personatges d'altres vides possibles més enllà del que seria previsible... "
Annamaria: "La Júlia és una persona encantadora. També la podríem posar entre els sants."
Joan Carreras: "És la millor. Però NO és santa, simplement és madura, és persona, té sentiments i sap estar allà on cal. I s'enfronta a la mort cada dia. "
Joan Carreras: "Però a la fi es queda sola, embarassada d'un home desorientat que se n'ha anat..."
Annamaria: "I no s'enfonsa."
Joan Carreras: "Només faltaria, té el futur d'algú al seu ventre!"
Núria E: "Amb el temps pretén trobar el pare per la seva fila..."
Perico: "Haig de confessar que per un moment pensava que aquest home per la Júlia seria el MM"
Joan Carreras: "No, Perico:, el MM és massa gran i és estúpid en el sentit que tanta rectitud i tanta ètica i tant de museu de berlin i al final resulta que ... en fi, ja ho has llegit"
Núria E: "En Narcís no es compromet."
Joan Carreras: "Aquest és el seu problema. No se sap comprometre amb ningú i al final tot el que aconsegueix (i ja és molt) és un compromís amb ell mateixi la seva decisió de liquidar el personatge que l'ha fet ric (que ja és bastant, considerant les coses com estan)"
Annamaria: "No aconsegueix que el poble se'l miri com un dels seus malgrat els seus esforços. I l'inunden la casa."
Marieta: "Al llibre parles de l'ofici d'escriure i de seguir o no una estructura prèvia. Tu com ho fas?"
Joan Carreras: "He, he..."
Joan Carreras: "Aquest és el típic truc. A mi m'agrada molt parlar dels llibres als llibres, de la ficció a la ficció. Però jo... en realitat jo ho faig de totes les maneres possibles"
Marieta: "intentes partir d'una estructura?"
Joan Carreras: "Però per ser-te sincer (va)tendeixo més a escriure segons una intuïció que després endreço. Els que dibuixen tot l'esquema i després s'hi posen em semblen més artesans que artistes. Amb tot el respecte! "
Marieta: "menys literaris?"
Joan Carreras: "No no Marieta:, menys literaris no. Però no és igual "construir" un llibre que escriure'l. La trama no ho és tot. Aquí mateix he mirat de demostrar-ho, posant-hi una mica de gènere policial (per enganyar) i la broma de la novel·la històrica. Hi ha els moments, les situacions, els sentiments, els personatges i tot això no s'esquematitza. S'escriu. O no s'escriu."
Marieta: "era broma et rebotava una pregunta del teu protagonista."
Joan Carreras: "Ha, ha! Marieta..."
Núria E: "Et sents identificat amb algun dels personatges del llibre"
Joan Carreras: "No Núria, amb cap. I amb tots. Perquè he hagut de "pensar" com tots ells, posar-me a la seva pell, o fer-ho veure. Però no. No tinc res a veure amb cap d'ells i amb tots una mica. "
Núria E: "com un bon escriptor..."
Annamaria: "El poble en conjunt podria ser considerat com un personatge. Està molt ben retratat."
Annamaria: "El procés d'escriure no resulta a voltes dolorós?"
Joan Carreras: "No, és a dir. És un dolor acceptat. No sabria viure sense aquest dolor. O sigui que és un plaer. "
Joan Carreras: "Quan vaig escriure La Gran nevada, hi havia un moment en què un home perd un fill (se li mor) i mentre escrivia aquelles pàgines recordo que plorava com un desconsolat, durant molts minuts. Però només era perquè m'havia hagut de posar a la pell del pare a qui se li mor el fill. Si això és patir... ho faria cada dia 10 hores!"
Joan Carreras: "Llegir és el millor del món... després d'escriure. "
Perico: "Et dediques plenament a escriure?"
Núria E: "Vius de l'escriptura?"
Joan Carreras: "No. Treballo. Moltes hores. Faig una feina que més o menys m'agrada i que consisteix més o menys a comunicar. Però no us amago que si fos possible només escriuria literatura. "
Annamaria: "La Cèlia oferint-se com esclava m'ha superat."
Joan Carreras: "Annamaria, hi ha personatges que encara ens superen molt més. No és tan irreal, creu-me."
Núria E: "Si francament la realitat supera la ficció..."
Annamaria: "Ja et crec. Però no és del meu món que no és aquest."
Núria E: "Però el d'altres si!"
Marieta: "Jo penso que és un encert el tema de l'esclava perquè la submissió i el reconeixement que necessitem dels altres tenen una frontera més difusa del que acceptem."
Joan Carreras: "Sí Marieta, la gràcia és que les fronteres sempre són dèbils... per això la vida no és un rectangle, no? M'agrada com t'ho mires. "
Joan Carreras: "Abans que us n'aneu tots, em deixeu fer a mi una pregunta?"
Núria E: "Si !!"
Perico: "Ep que encara no marxem, oi?"
Moderador: "Encara tenim una estoneta..."
Joan Carreras: "Doncs som-hi. Em trobo que molta gent em diu que el llibre ha agradat. Que està ben escrit, en fi, tot d'elogis que fa lleig de repetir. Però, en canvi, siguem sincers, no s'ha venut gaire més enllà de les obres minoritàries. "
Joan Carreras: "És un problema meu? Perquè a fer culebrons no m'hi posaré ni boig. O és que no hi ha hagut sort? O això no és rellevant? Al final us explicaré una decisió de futur que he pres fa mesos i que pensava desvetllar avui aquí. Una decisió personal ferma. "
Núria E: "No s'ha fet prou publicitat, en diferents programes de literatura o bé revistes..."
Annamaria: "D'acord amb la Núria."
Núria E: "Els culebrots venen, però no pensis que són bona literatura"
Joan Carreras: "Els llibres no poden "suplicar" publicitat. Es ven de boca a orella. La meva conclusió és que a molta gent li ha agradat però no s'ha atrevit a recomanar-lo. "
Perico: "Per que ho creus?"
Perico: "jo no tindré problema en fer-ho..."
Pilar: "jo tampoc"
Moderador: "Hola Ona, benvinguda."
Joan Carreras: "Hola Ona"
Núria E: "Hola Ona !!"
Joan Carreras: "Ja he fet la pregunta, ja tinc les respostes... No voldria semblar ploricó, ho odiaria"
Josepj: "Cap problema em sembla una pregunta raonable"
Joan Carreras: "Algú es va mirar mai el blog o el vídeo?"
Núria E: "No !!"
Núria E: "En tot cas ho faré després..."
Josepj: "Jo vaig entrar al bloc"
Perico: "Jo vaig veure el vídeo seguint l'enllaç del Club."
Perico: "Em va semblar una bona idea"
Joan Carreras: "Algú ha vist l'error de la contracoberta?"
Josepj: "Si, el cognom del Narcís"
Moderador: "El cognom del protagonista no és correcte"
Joan Carreras: "Exacte. "
Núria E: "Ah... vet aquí.."
Joan Carreras: "Treballava amb un nom de projecte. Al final vaig canviar-lo però a l'editorial es van despistar i van redactar la nota de contracoberta amb el nom antic que havia quedat en una versió anterior. I jo (mea culpa) quan m'ho van enviar no me'n vaig adonar i hi vaig donar l'ok"
Josepj: "i?"
Joan Carreras: "I va sortir un nom a contracoberta que NO és el nom del protagonista."
Joan Carreras: "Com deia el Moderador."
Pilar: "Adéu! ho sento però haig de marxar! Llegiré la decisió d'en Joan a la transcripció del xat!"
Joan Carreras: "Ciao Pilar"
Moderador: "Adéu, Pilar fins la propera."
Núria E: "Adéu Pilar !"
Núria E: "A que és degut el canvi de cognom...?"
Joan Carreras: "No ho sé, Núria, jugava amb noms. Sempre escric amb uns noms i al final sovint els canvio. Però quan escric la història no em vull aturar gaire a discutir el nom si no el tinc clar per alguna raó o altra. "
Joan Carreras: "No té més importància però ha quedat a contracoberta com un error curiós"
Perico: "Podria ser el principi d'una història..."
Josepj: "A on vols anar a parar?"
Joan Carreras: "No no vull anar a parar enlloc. Us preguntava només si us n'havíeu adonat. No sé, de cop m'han vingut ganes de ser jo qui pregunti. Perdoneu! "
Joan Carreras: "En fi, us explico això que us deia"
Joan Carreras: "El que us volia dir és que he decidit que des d'ara només vull escriure llibres i no vendre'ls. Que trobo neci pretendre sortir als mitjans, fer declaracions banals i provar sort perquè algú vegi que hi ets. Això no és cap primícia sinó una bestiesa però d'aquí a un temps es veurà que ho dic de veres. "
Joan Carreras: "Escriuré més llibres però que els vengui l'editor, a mi que no m'atabalin. "
Joan Carreras: "Després d'aquest xat, que tenia compromès des de fa mesos, voldré estar en silenci real. I llarg. "
Moderador: "Doncs, t'agreixo que hagis respectat el compromís i hagis compartit aquesta tarda amb nosaltres."
Joan Carreras: "Això és el que us volia dir. "
Joan Carreras: "Vull ser un autor silent. "
Núria E: "No et coneixerem, si no?"
Perico: "Cansat del circ mediàtic, et retires al bosc a escriure?"
Joan Carreras: "He, he!"
Joan Carreras: "Sense bosc"
Joan Carreras: "I sense Amanieu de Palol"
Perico: "Ara sembles el protagonista de la novel·la ;-)"
Joan Carreras: ";-)"
Annamaria: "Bé,sempre t'ho pots repensar."
Magda Catalán: "Has estat físicament a un club de lectura? perdona si no t'agrada la pregunta. Però per els lectors és un plaer parlar amb les autors...."
Josepj: "Peró entenc que seguiràs escrivint i publicant?"
Joan Carreras: "Sí, sí, no deixaré mai d'escriure. Però no vull sortir a cap mitjà. "
Núria E: "Està bé, però segueix, l'experiència ajuda..."
Joan Carreras: "Però ha sigut un plaer tancar aquests mesos amb un xat com aquest, amb lectors reals. Sabeu que els periodistes que fan entrevistes tot sovint no han llegit ni tan sols la simple contracoberta? Almenys aquí m'he sentit entre lectors reals. Gent de veres amb opinió, no sempre d'acord amb el llibre, ha sigut un plaer de veres!"
Annamaria: "El plaer ha estat nostre."
Moderador: "Me n'alegro. Ha estat un plaer tenir-te amb nosaltres."
Núria E: "Per mi també, és el primer cop i no estat malament, francament."
Josepj: "Gràcies, Joan. Una abraçada."
Núria E: "Una abraçada, Joan."
Magda Catalán: "Gracies a tots, adéu bona nit."
Joan Carreras: "En fi, Moderador, són les vuit. Moltes gràcies de debò per haver-me convidat. Bona nit a tothom. I gràcies per llegir els meus llibres... "
Annamaria: "Bona nit a tots."
Moderador: "Bona nit a tothom."
Moderador: "Gràcies de nou, Joan."
Joan Carreras: "A vosaltres"
Josepj: "Bona nit."
Núria E: "Bona nit."
Marieta: "Adéu, Joan."
Marieta: "Bona nit a totes."
Joan Carreras: "http//homeorigamic.wordpress.com/"
Perico: "Adéu"
Núria E: "Gràcies per l'adreça."
Moderador: "Bona nit a tothom."