Transcripció del xat amb Lluís-Anton Baulenas sobre "El nas de Mussolini".

Moderador: "Hola Joan, benvingut."

Joan: "Hola Moderador."

Moderador: "En Lluís-Anton i jo fèiem temps esperant que es connectés algú."

Baulenas: "Com anem?"

Moderador: "Hola Pere, benvingut."

Pere: "Bona nit a tots."

Moderador: "Lluís-Anton, moltes gràcies per ser amb nosaltres aquesta tarda."

Baulenas: "De res, encantat."

Moderador: "Hola Lupus, benvingut. Acabem de començar."

Moderador: "Hola Jordi, benvingut."

Moderador: "Bé, que us ha semblat la novel·la?"

Pere: "M'ha agradat molt. Tot i que la veritat es que m'ha fet patir força."

Baulenas: "De vegades, el patiment porta al plaer de la lectura."

Moderador: "Hola Gloria, benvinguda."

Gloria: "Hola a tots"

Joan: "Hola Lluís-Anton, jo també he patit. La veritat és que aconsegueixes crear una atmosfera ben angoixant."

Gloria: "He disfrutat molt amb la lectura i estic d'acord en que fa patir "

Baulenas: "Transmetre l'angoixa de la protagonista i alhora aconseguir no perdre l'atenció ni el ritme narratiu era un dels reptes. No sé si me n'he sortit."

Joan: "Jo crec que si. I molt bé, a més."

Jordi: "D'on ve l'interès per aquest període? La història hagués funcionat igual en un altre temps històric?"

Baulenas: "Penso que si bé l'argument és més o menys intercanviable cronològicament "aquesta" història només podia passar en aquesta època. Trobes la gent preparada per a qualsevol cosa i disposada a donar-ho tot."

Gloria: "El ritme narratiu és molt bo no decau en cap moment"

Gloria: "Malgrat que les tres parts estan clarament diferenciades"

Baulenas: "Escriure una història on pràcticament no hi ha moviment (menys al final) era també un repte. La protagonista es mou "interiorment" i al voltant la gent l'observa. "

Moderador: "Hola Susi, benvinguda."

Lupus: "La Berta es mou interiorment però en cap moment no decau en la defensa d'uns ideals..."

Gloria: "Correcta el personatge de la Berta és sorprenent per lo contingut que arriba a ser més encara si es considera la seva edat"

Joan: "A mi m'ha sobtat l'aparició del telegrama de resposta. Estava ben convençut que el partit l'havia oblidada..."

Baulenas: "El telegrama, efectivament, arriba. Però a la pràctica, no evita el descontrol personal progressiu de la protagonista."

Joan: "La seva paciència era doncs justificada?"

Baulenas: "Arriba un moment en què tant se val si la paciència era justificada o no. El telegrama podia haver no arribat. És el procés d'ella, el que ens interessa."

Joan: "Però és un procés molt extrem, perquè espera tant de temps... Sis anys.. costa de creure..."

Baulenas: "Havia de ser un temps prou llarg com per posar-la a prova. Però prou curt com perquè permetés desenvolupar l'argument. Per a ella, no és massa temps, pensa en molts companys que, per no res, es passaven vuit o deu anys a la presó."

Pere: "És un procés ben peculiar, creus que avui en dia es donaria igual?"

Gloria: "A més pràcticament no hi ha evolució. No trobes que pot semblar estrany en una persona que passa dels 18 als 24 anys?"

Baulenas: "Avui en dia es dóna igual en alguns llocs. Pensem en els extremistes de tipus religiós i veurem que s'hi assemblen una mica. No és estrany que això ho visqui una noia dels 18 als 24. En aquella època tothom era molt més precoç. Els nens i les nenes treballaven des dels 12 anys i pràcticament des de l'endemà ja estaven afiliats o participaven activament en política."

Jordi: "Lluís-Anton, la protagonista és la Berta però crec que el personatge que acaba portant els pes de la història és la Carlota."

Baulenas: "M'agrada que surti la Carlota, ja. És el contrapès de la Berta. Són dos mons femenins molt diferents que s'atrauen."

Pere: "La Carlota és el meu personatge preferit. I l'acabo entenent més a ella que a la Berta."

Baulenas: "És normal. La Carlota et demana que l'entenguis, mentre que la Berta no et demana res. Hi és i li és igual si l'entens o no."

Lupus: "La Carlota és qui en certa manera "domina"a tots els personatges al Xernac, a la Berta amb el control de la seva correspondència...."

Jordi: "Però, algú que aspira a un canvi social no hauria de preocupar-se per que l'entenguin? Ni son pare li aguanta la situació..."

Joan: "Home, Déu n'hi do el que aguanta el pobre home..."

Baulenas: "La Berta, com tantes altres persones en aquell moment, l'únic que comprenia era que, per canviar calia disciplina. Perquè la disciplina era respecte pels que s'havien sacrificat abans i pels que es sacrificarien més tard. Ella és una més. I accepta la seva posició. I el seu sacrifici. Actituds com aquesta les trobem magnificades poc temps després a la guerra civil."

Joan: "El que passa és que la Berta pertany a un partit que posava la disciplina per davant de tot. I que no dubtava en enfrontar-se als anarquistes i als sindicalistes que havien creat la Solidaritat obrera i després la CNT."

Gloria: "Però la porta tal extrem que no sembla una persona de carn i os com la resta de personatges"

Baulenas: "La resta de personatges són el món real. Ella és una il·luminada. En altres èpoques i en altres circumstàncies hauria passat per "mística""

Moderador: "Hola Mari, benvinguda."

Gloria: "Tens raó, podria passar per una mística"

Pere: "De fet, tu utilitzes la figura de la mare catòlica i els tema de les temptacions de Crist."

Baulenas: "Precisament, he intentat fer-ho clar amb aquests paral·lelismes amb el món catòlic."

Jordi: "A mi m'agrada la manera en que en Xernac parla de l'església. Quan diu allò que no troba malament que algú inventés veritats per consolar a la gent."

Baulenas: "En Xernac, com molts elements de la classe dirigent, es interessat i hipòcrita."

Jordi: "Estas escrivint algun llibre ara?"

Baulenas: "L'any 1987 vaig decidir dedicar-me a escriure de manera més o menys professional. He arribat fins avui. Això implica que sempre estic escrivint. La meva consideració sobre el fet d'escriure és totalment artesanal."

Baulenas: "M'interessaria saber si la història en sí, a part de les consideracions històriques, us ha agradat, literàriament parlant."

Pere: "A mi em sembla una bona història, ben construïda, amb bons personatges i bon ritme."

Joan: "Jo ho dit abans, has aconseguit atrapar-me i fer-me patir. Crec que seria impossible si no estigués ben escrita. He aconseguit un altre llibre teu (La felicitat) i penso llegir-lo aviat."

Lupus: "M'ha agradat l'estructura amb els capítols dedicats a un personatge en el que veiem cada punt de vista....una mateixa situació des de les diverses perspectives..."

Gloria: "Si, i molt. He de confessar que feia dies que un llibre no m'enganxava tant. De fet l'he acabat en una setmana. No havia llegit res teu i tinc clar que provaré quelcom anterior"

Jordi: "Jo destacaria les diferents veus i la manera en que ens van ficant dins la història. He de dir que fins i tot he somiat un parell de vegades en el llibre. I això no em passa gaire sovint..."

Baulenas: "Me n'alegro molt. Els qui entreu en el meu món, benvinguts. Als qui ja hi éreu, moltes gràcies. El vostre suport és el que ajuda a superar tots els danys col·laterals que comporta l'edició d'un llibre (crítics, editors de mira estreta, etc.)"

Baulenas: "I sobretot, anima a continuar. Bones lectures i bona sort. Adéu-siau."

Gloria: "Bé doncs moltes gràcies i bona nit a tots"

Jordi: "Et felicito i em despedeixo de tots vosaltres. Una abraçada."

Moderador: "Adéu a tothom. Gràcies per la vostra participació."

Joan: "Bona nit"

Moderador: "Us recordo que el proper llibre que llegirem al Club és "l'home d'Origami" d'en Joan Carreras."

Pere: "Molt bé. Bona nit."

Moderador: "Bona nit."