Transcripció del xat amb Laia Fàbregas sobre "La nena dels nou dits".

Moderador "Hola, bona tarda a tothom i moltes gràcies per participar al Club."
Laia Fàbregas "Hola Helena, hola moderador, bona tarda"
Helena "El que m'ha fet més curiositat del llibre, molt imaginatiu, és el tema de la tipografia."
Moderador "Hola Helena, benvinguda."
Moderador "Hola Laia, gràcies per ser amb nosaltres."
Helena "Hola a tots!"
Pere "Hola."
Pere "Bona tarda a tothom."
Laia Fàbregas "El tema de la tipografia, dius. Què et sembla curiós, la decisió de treballar amb dues tipografies? "
Helena "No ben bé, sinó quins tipus són. Suposo que algun sentit ha de tenir, el mig endevino."
Pere "Si a mi també m'ha sobtat. A que es deu?"
Laia Fàbregas "He de dir que en la versió holandesa del llibre, la diferència entre tipografies era molt més evident que a la catalana. Al final això de les tipografies és un treball de l'editor. Jo només vaig apuntar que havien de ser dues tipografies diferents"
Helena "Jo vaig tardar més de  capítols a adonar-me'n."
Pere "Perque la del present és més gran?"
Laia Fàbregas "Una tipografia és pel diari de la Laura, que està sempre escrit en primera persona. I l'altra és per la narració en tercera persona"
Helena "La del present, més moderna, la del passat més clàssica, la de Laura?"
Laia Fàbregas "No es tracta de si és més gran o més petita, només que sigui diferent. Però em sembla interessant el que passa quan us pregunteu aixó. Potser l'editor català, sense adonar-se'n ha donat un nou sentit al llibre amb l'elecci´de la tipografia..."
Pere "Laia, que té d'autobiogràfica la història?"
Helena "Això, segur que és molt autobiogràfica!"
Helena "Menys les històries amb els dits! Arnau sempre és algú diferent, oi?"
Laia Fàbregas "Bé, hi ha coses meves i coses inventades, com a totes les novel.les. El que us puc assegurar és que jo tinc deu dits. Bé, la Laura va viure al mateix temps que jo, però ella és dos anys més gran."
Moderador "Hola Joanet, benvingut al xat."
Joanet "Bona tarda a tothom."
Helena "Té la meva edat!"
Laia Fàbregas "Per això es pot recordar de més coses que jo. El que sí que és meu, és el créixer en una família d'esquerres, però no tant implicada políticament com els pares de la Laura."
Joanet "Els teus pares eren del PSUC?"
Laia Fàbregas "Si joanet, els pares eren del PSUC"
Helena "Em va captivar tot el tema del canvi de nom a Moira."
Laia Fàbregas "Helena, sobre l'arnau  aquesta és la pregunta més difícil de tot el llibre. Jo no tinc la resposta. Ho vaig escriure intuitivament. Poden ser moltes coses diferents. Poden ser tots inventats,  poden ser tots altres nens, nois, homes, que ha anat coneixent"
Helena "No és molt versemblant, però funciona!"
Laia Fàbregas "El canvi de nom de Moira  jo vaig tenir sort quan em van anar a inscriure els meus pares, l'any , perque els van permetre posar-me Laia, però hi ha tanta gent que no va poder posar el nom que volia, i això és una cosa que sabem tant bé aquí... I jo volia explicar-ho als holandesos, perque la novel.la la vaig escriure en primer moment per als holandesos..."
Joanet "La vas escriure en holandés,?"
Laia Fàbregas "Si, he viscut  anys a holanda i allà vaig començar a escriure. Com que vaig trobar molt ràpidament un agent literari que li va agradar la història, la vaig seguir treballant fins que vam trobar editor"
Joanet "Guau, em sembla que deu ser dificil escriure en holandés"
Laia Fàbregas "Bé, sempre és difícil escriure en una llengua que no és la pròpia, però també té avantatges,poden sortir coses inesperadament poètiques. Tambñe poden sortir nyaps;-), però per això tenim els correctors..."
Pere "Escrius els llibres a raig? Vull dir si tenies tancada la història abans de començar.."
Laia Fàbregas "Si tenia tancada la historia abans de començar? Vols dir si ja sabia el final? Doncs no. No sabia absolutament res, quan vaig començar. Només sabia que hi havia una nena que tenia dits i s'inventava que en tenia menys. Llavors no sabia ni com havia perdut el dit ni que faria fotos mentals... tot va anar sortint a poc a poc."
Helena "Això de les fotos mentals és curiós, ben trobat."
Joanet "Si com se't va acudir aixó de les fotos, és una pràctica teva real?"
Laia Fàbregas "Les fotos mentals va ser una idea que vaig tenir a partir d'una amiga que em va dir que no volia fer fotos del seu casament perque volia viure el moment al màxim, i recordar-lo pels sentiments que li provocaria, i no per les fotos que en faria..."
Laia Fàbregas "No, jo no faig fotos mentals, però la veritat és que tampoc faig moltes fotos de les altres... no tinc càmera."
Helena "Jo crec que sí que oblidem coses molt importants, per desgràcia."
Laia Fàbregas "Sí, s'obliden coses importants, però les fotos també poden fer que recordem algunes coses més que altres, només perque en tenim una foto"
Pere "Per mi lo més interessant és que plantejés el tema de com s'ha d'educar als fills si mantenint uns criteris que els allunyen de "la normalitat" o no."
Joanet "Hi estic d'acord. Però no em queda clar quina és la conclusió"
Laia Fàbregas "Crec que molta gent de la meva generació es va educar amb uns pares idealistes que no volien que els seus fills creixéssin com a ells els havia tocat creixer. Les decisions dels pares de la Laura són exagerades, però la situació a Espanya també era exagerada..."
Laia Fàbregas "La conclusió de què, joanet?"
Joanet "Vull dir que al princip la laura em sembla enfadada pero quan li expliquen reacciona molt tranquilament no hi ha retrets ni res"
Joanet "Tampoc entenc perque li amaguen la història i perque deixen de fer fotos despres..."
Pere "Jo entenc que és per seguretat"
Laia Fàbregas "La Laura estima els seus pares perque sap que han fet tot el que podien o sabien, encara que s'equivoquéssin. Crec que les relacions entre pares i fills estan plenes d'aquestes ambiguitats. Sobre amagar la història del dit hi ha diverses maneres de mirar-s'ho..."
Laia Fàbregas "Els pares estan preocupats per si la nena parla a l'escola de que va perdre el dit en una manifestació. Per altra banda el pare no pot suportar la idea de que la seva filla creixi sabent que el pare no la pot protegir."
Helena "Me n'he d'anar. Moltes gràcies."
Laia Fàbregas "Adéu Helena"
Laia Fàbregas "Gracies per estar aqui"
Moderador "Adéu Helena, fins a la propera."
Helena "Adéu."
Pere "A mi el personatge que més m'ha agradat és el de l'avi. Molt tendre"
Laia Fàbregas "Parlant d'autobiografia... l'avi de la Laura és el personatge que tota la meva família ha reconegut inequívocament com el meu avi matern..."
Pere "Doncs devia ser un bon home i amb paciéncia."
Joanet "amb paciencia?"
Laia Fàbregas "Si, era un bon home, però la paciència, no sé perquè ho dius..."
Pere "Perque em sembla que és l'únic que no perd el criteri amb tota la història i suporta el silenci de la dona i busca refugi en la seva ràdio."
Laia Fàbregas "bé, això potser sí. Però com que la meva àvia no va deixar de parlar... el meu avi no calia que tingués paciència..."
Pere "Tens raó..."
Joanet "Per cert, perque deixa de ser radioaficionat l'avi?"
Laia Fàbregas "Doncs l'avi deixa de ser radioaficionat per què si. Com ho va fer el meu avi, sense donar explicacions... A vegades passen aquestes coses i ningú ens explica per què."
Laia Fàbregas "Com deia abans, jo escric sense saber molt bé per on anirà la cosa, i també faig fer coses als personatges sense saber perque. Després valoro si m'agrada o no. No sempre em pregunto el perquè."
Pere "Creus que el fet d'escriure desde Holanda t'ha fet idealitzar aquest periode de la transició?"
Laia Fàbregas "Perdoneu que se m'escapin tant les ñ... es que en el meu teclat holandès no la tinc i encara no s'han acostumat els dits..."
Laia Fàbregas "Bé, idealitzar-lo no ho sé, però voler explicar-lo segur que sí. Potser si hagués viscut aqui hauria pensat que aquesta historia ja la sap tothom i no cal explicar-la. Estant allà em vaig adonar com de diferent havia estat la meva infància i la dels holandesos de la meva edat"
Pere "ja no ets a Holanda?"
Laia Fàbregas "Porto un any a Barcelona, treballant en el meu segon llibre, i s'hi està molt bé aquí, amb el solet d'estiu, la familia i els amics de sempre..."
Pere "Ho has trobat canviat això?"
Laia Fàbregas "Algunes coses han canviat, algunes coses són com abans. Una cosa que em sorprèn positivament és l'ús de la bicicleta a la ciutat. I m'encanta, perque jo estic acostumada a anar amb bicicleta per Holanda, i sembla que aqui cada vegada es pot fer millor..."
Joanet "Ens pots explicar de que tractarà el nou llibre?"
Laia Fàbregas "El nou llibre està gairebé acabat, sortirà al gener a Holanda i més tard a Catalunya. Va sobre un extremeny que als anys 60 va emigrar a Holanda a treballar a la Philips, i sobre una noia holandesa jove que busca gent que té apuntada en una llista."
Moderador "Bé, són gairebé les vuit. Si us sembla ho podem deixar aqui."
Laia Fàbregas "Molt bé, gràcies pel vostre interès"
Pere "Encantat d'haver pogut parlar amb tu."
Joanet "Bon vespre a tothom."
Laia Fàbregas "Adéu"
Moderador "Laia, gràcies per la teva col.laboració."