Transcripció del xat amb Anna Carreras sobre "Camisa de foc".

Moderador: Bona tarda, benvinguts.
Pepo: Bona tarda.
Moderador: Hola Pepo, benvingut.
Anna Carreras: Bona tarda, Pepo.
Moderador: Gràcies per connectar-te.
Josepj: Bona tarda a tothom.
Anna Carreras: Bona tarda Josepj.
Moderador: Hola Josep, benvingut.
Pepo: només volia aprofitar els pocs minuts que tinc per felicitar a l'autora per aquesta novel·la que ens ha regalat.
Anna Carreras: Moltes gràcies, Pepo.
Pepo: pel personatge de la dona d'ombra cansada, que és dels més bens construïts que he llegit.
Pepo: També volia dir que, després de llegir la carta, he arribat a la conclusió que tothom vol ser com en George G.
Anna Carreras: El personatge de la dona-d'ombra-cansada és una recreció del mite més romàntic de tots, el de Frankenstein.
Josepj: tothom voldria viure aquest amor...
Anna Carreras: I en George G. és una idea, un collage, el concepte d'amor-passió.
Anna Carreras: És una novel·la d'amor, de sentiments i d'emocions, per això és un amor pur, passional, intens.
Pepo Bé. m'acomiado. Enhorabona a l'Anna Carreras. Espero que tinguis sort amb el premi Crexells!! Bé, fins aviat!
Josepj: Ara aixó si, estic molt d'acord amb la frase aquesta que diu que la bogeria és una de les poques coses que estàn ben repartides en aquest món.
Anna Carreras: Basaglia, sí senyor.
Josepj: Per cert qui és en/na Basaglia?
Anna Carreras: Un psiquiatra italià de començaments de segle.
Anna Carreras: Ara que en Josep comenta aquesta cita de principi de capítol volia comentar que l'Anna ha triat dos autors que han passat pel Club...
Anna Carreras Quina autors?
Anna Carreras: En Biel Mesquida i la Belén Gopegui.
Josepj: Si, de la Gopegui vam llegir La escala de los mapas, em va agradar molt.
Anna Carreras: Doncs sí, en Biel i la Belén són per a mi dos exemples de narrativa conglomerada, d'idees atropellades i d'estil fragmentari.
Anna Carreras: D'en Biel vam llegir Acrollam fa un parell de mesos.
Josepj: Jo et volia preguntar per que els amants són cada vegada homes de més edat...
Josepj: si és casualitat o no...
Anna Carreras: Bona pregunta. Som dins l'univers de la matemática i la progressió: la dona-d'ombra-cansada va cap a l'extrem, i pensa que els amants han d'anar creixent en edat perquè potser així els entendrà més bé.
Josepj: La veritat és que les parts més matemàtiques per dir-ho així, m'han costat una mica.
Josepj: Potser perque no en sé un borrall de mates.
Anna Carreras No! Res no és casualitat a Camisa de foc. No cal saber mates per llegir aquest llibre, t'ho ben juro.
Anna Carreras: Les parts dels teoremes només serveixen per exemplificar, d'una altra manera, les malalties mentals. Però també ho fan la poesia i la psicologia. La matemàtica és només un complement.
Josepj: El que més m'ha agradat del llibre és aixó d'anar construint el personatge d'en George a poc a poc,
Josepj: i la mena de rel.lació que té amb la dona,

Anna Carreras: La construcció fragmentària d'en GeorgeG respon a la voluntat del fragmentarisme, de donar a entendre que és un home fet de retalls, de qualitats i de construcció d'una identitat prefixada i volguda
Josepj: me'ls imaginava jugant a les ombres xineses.
Josepj: o reconeixent objectes amb els ulls embenats
Anna Carreras: Segur que juguen a ombres xineses.
Anna Carreras De fet, a la carta final ho fan.
Josepj: Volia saber com t'havia fet sentir el procés d'escriptura d'un llibre com aquest. Et deu deixar ben trasbalsat imagino.
Anna Carreras: quina edat tens, Josepj:? si no és indiscreció...
Josepj: Tinc 33 anys.
Anna Carreras: Va ser un procés d'escriptura que va sorgir d'una experiència personal nefasta: la mort d'un fill em porta a estar tancada durant un any a casa i observar els caps de la gent des del pis on vivia. Llavors vag estudiar llibres de psiquiatria (sense voluntat de fer uns estudis superiors) i moltes enciclopèdies de matemàtiques.
Josepj: Ostres! no en sabia res d'aixó.
Anna Carreras Vaig arribar a la conclusió que tots tenim traces d'aguna o altra patologia i que les malalties mentals més actuals tenen certa correspondència amb els teoremes matemàtics més antics.
Josepj: Si, és clar. Llegint el llibre un es reconeix en detalls de molts dels personatges.
Anna Carreras: Això és el que intressa: que és un llibre molt humà (tot i la inhumanitat dels mecanismes amorosos de la dona)i que el malalt no està estigmatitzat: és un heroi quotidià.
Josepj: De fet sempre he pensat que qualsevol psiquiatre pot condemnar a una persona encasillant-la (perdó)en alguna tipologia.
Josepj: Si et donen un patró de comportament pot ser com una sentència perque tots busquem un model de comportament coherent amb alguna cosa sigui bona o dolenta.
Anna Carreras Exacte! Tot i que els camins caòtics de la ment poden arribar a incomodar el lector.
Moderador: És allò que deia en Llucià que ell era un malalt no ho estava.
Anna Carreras: S'és un malalt mental i en canvi, s'està malalt físicament, perquè els desajustos bioquímics generen víctimes d'ateració del jo.
Josepj: Si, ens obliguem a amagar tot alló que pot donar una imatge fràgil de nosaltres. En Llucià és hipocondirac pero la seva frase és valenta.
Anna Carreras En Llucià s'interroga sobre els valors de la ciència i del llenguatge.
Josepj:  Anna, m'ha agradat molt aixó del Catàleg K.
Anna Carreras: Ah! Un estirabot.  Com que tot ens ho cataloguen, a la vida. A què us dediqueu?
Josepj: Jo treballo a casa i fins fa ben poc dedicar-me, dedicar-me, m'he dedicat a les meves criatures.
Anna Carreras: Ah, jo també.
Josepj: Me n'alegro! O sigui que has tingut més criatures?
Anna Carreras Què vols dir més criatures?
Josepj: Abans he entés que havies perdut un fill, no sabia que n'havies tingut més.
Anna Carreras Perdó, sí n'he tingu un altre, que va néixer al mateix temps que Camisa de foc.
Josepj: I et deixa temps per escriure?
Anna Carreras Sí, cada dia, a partir de mitja tarda, escric una estona mentre ell desenvolupa la seva autonomia. Havent sopat, hi torno.
Josepj: I en que treballes ara?

Anna Carreras Ara tinc una novel·la a la meva editorial (Empúries) que es diu L'opi d'Afrodita, i actualment estic amb una de nova, amb el títol provisional de La plaça de les formigues. També estic traduint el Vampíria sound, una novel·la de Pep Blay.
Josepj: Déu n'hi do.
Anna Carreras: L'Anna també ha publicat Tot serà blanc però si no m'erro és una novel.la que ja tenies al calaix, oi?
Anna Carreras: No, al calaix ben bé, no. Va guanyar un premi literari a Mallorca, però malauradament va sortir publicat el mateix any que Camisa de foc.
Moderador: Gràcies per l'aclariment. La creació i l'industria viuen en temps diferents...
Anna Carreras: dic malauradament perquè crec que els llibres han de respirar. No pensava que el guanyés, el premi. Ja estava desencisada, jo.
Anna Carreras: Bé, són gairebé les vuit. Si us sembla podem anar acabant...
Anna Carreras: Només volia donar les gràcies al Club de Lectura i a tots els lectors que, com en Josepj han sentit la curiositat d'investigar.
Anna Carreras: Moltes gràcies a vosaltres.
Josepj: Ha estat un plaer.
Anna Carreras: Igualment.
Moderador: Bona nit i fins a la propera.
Josepj: Adeu. Bona nit.
Anna Carreras: Bona nit.