Transcripció del xat amb Jordi Llavina sobre "Ningú ha escombrat les fulles".

Moderador: Hola Jordi, benvingut.
Jordi Llavina: Lectors i lectores, aquí em teniu: disposat a aclarir el que calgui, a explicar batalletes, el que us vingui de gust. D'entrada, us diré que és tot un privilegi poder tenir aquesta trobada amb vosaltres. Encara que sigui virtual. Hola, Marc. Gràcies.
Moderador: Hola Jaume, benvingut.
Jaume: Hola a tothom.
Jordi Llavina: Hola, Jaume. Tu deus ser, si no m'erro, un dels lectors...
Jaume: Hola, Jordi.
Jaume: Un plaer.
Jaume: Haig de dir que els contes m'han agradat força.
Moderador: Hola Annamaria, benvinguda.
Annamaria: Hola a tots
Jordi Llavina: Bona tarda, Anna Maria. Aquí l'autor, sense majúscules.
Moderador: Hola Ebonals, benvinguda.
Jordi Llavina: No, el plaer és meu. I parlo ben de veres. De vegades costa una mica difondre segons quins productes culturals. Ara mateix, venint de Vilafranca, estava escoltant un disc formidable, del grup Manel. Us el recomano amb fervor: Els millors professors europeus. No sé per què, però hi veig certes relacions entre les seves cançons i els meus relats i els relats d'altres autors catalans actuals.
Ebonals: Hola a tots.
Jordi Llavina: Hola Ebonals. Què ets, un noi o una noia, si no és indiscreció?
Ebonals: una noia.
Jordi Llavina: Ah, molt bé. Elisenda?
Ebonals: no, Elena.
Jordi Llavina: Elena sense hac, doncs. La meva dona s'ho escriu amb hac...
Jaume: No el conec aquest grup. quina mena de música fan?
Jordi Llavina: Jaume, fan un pop-folck boníssim, d'arrel diguem-ne americana. Les lletres són superbes
Ebonals: et felicito, m'han entusiasmat molt els teus contes
Jordi Llavina: Ostres, que bé! Mireu, el Fulles ha tingut una vida una mica estranya: els diaris grans no n'han fet cas, potser perquè va sortir molt a tocar del llibre de poemes. Però un professor de la Universitat de Barcelona se'n va enamorar, i el va fer llegir als seus alumnes, que van fer una feina increïble. I després moltes coses per Internet. En realitat, ha tingut una vida virtual intensa, i jo que me'n felicito. I què és, Elena, el que més t'ha agradat
Ebonals: el títol, i que són una mica Kafkians, necessiten una interpretació, crec jo
Jordi Llavina: El títol prové d'un vers xinès, ja ho heu vist. Sí, és cert: n'hi ha alguns de kafkians. Potser L'esborrany n'és un clar exemple. Tot i que jo prefereixo els més llargs, els de desenvolupament més morós...
Jaume: Jo no he tingut temps de rellegir-los però en tinc ganes. M'he quedat amb la sensació que demanen una segona lectura per veure'ls millor com a conjunt.
Moderador: Quin conte us ha agradat més?
Ebonals: els més llargs costen perquè són plens de detalls que no et pots deixar pedre.
Jordi Llavina: A veure si encerteu el meu...
Annamaria: A mi “La boca de la balena.”
Ebonals: “La boca de la balena”
Ebonals: i el primer també.
Jordi Llavina: “La boca de la balena” és un conte ambientat en un lloc d'aquells horribles que es diu Planeta Màgic, a Vilafranca...
Jaume: “La boca de la balena”?
Jordi Llavina: N'estic molt, d'aquest conte. Però no, no és el meu conte predilecte.
Jordi Llavina: “La boca de la balena”, però, il·lustra molt bé, com “El pensador”, les obsessions humanes.
Ebonals: “El pensador” no l'he arribat a entendre...
Jaume: quin és, doncs? “L'olor” potser?
Ebonals: sí, aquest és més fàcil!
Jordi Llavina: En realitat... no. No és pas “L'olor”.
Ebonals: doncs quin?
Jaume: Emoción, intriga, dolor de barriga... Va... digues!
Jordi Llavina: Indiscutiblement... el meu conte favorit... és...
Moderador: Carai, aixó és crear tensió en un xat!
Jordi Llavina: El meu conte preferit és, primer, “Ull de tigre” i, segon, “El viatge de noces”. Tot i que estic molt satisfet del recurs del “Míkonos”. El diàleg inicial, amb trampa.
Ebonals: però és molt trist, i l'últim molt bell
Jordi Llavina: “Ull de tigre” parteix de diverses experiències viscudes: la mort d'una amiga amb qui vaig anar a veure l'expo de Rothko. La història de les formigues, que em va explicar una bona amiga (una de les tres bessones, justament). El poema de Cummings, que adoro... El somni repetit, que vaig tenir jo mateix...
Ebonals: a mi m'agrada això d'una aparició de l'eterna joventut.
Jaume: Déu n'hi do quin somni... És molt cinematogràfic.
Jordi Llavina: I l'últim és, tal vegada, el més autobiogràfic de tots. Els altres no ho són gaire. Aquest, sí. El llibre marca una evolució esperançadora. El primer conte cita tres vegades nevera en el primer paràgraf. L'últim paràgraf del “Limeuil” és un cant a l'esperança.
Annamaria: “Els ulls vermells” no l'he entès. Nom'ha agredat. M'ha provocat un regust amarg.
Jordi Llavina: “Els ulls vermells” és un conte una mica ocasional. A l'institut de Sant Sadurní el van dramatitzar.
Jordi Llavina: ¿Us ha convençut l'alternança de contes molt breus amb altres de força més llargs?
Ebonals: hi havia un canvi de ritme constant!
Jordi Llavina: Sí. I no. És a dir, malgrat tot hi ha contes curts molt descriptius i lents. Aquella broma del “Cap de mort”, per exemple.
Jordi Llavina: ... un dia, en una carnisseria de Vilafranca, em vaig adonar que hi havia una carn que en deien culata. Al costat, n'hi exposaven una altra que duia el cartellet de cap de mort. El conte estava servit.
Jaume: potser ho fa una mica complicat perque intueixes que el llibre en conjunt té una continuitat però alguns contes la trenquen. No ho sé ja he dit que voldria rellegir-lo...
Jordi Llavina: El to és el que unifica el llibre. El to estilístic, formal, lingüístic. Hi ha certes recurrències temàtiques: no sé per què, però hi parlo de suïcidi, sovint. I, sobretot, com us deia, d'obsessions.
Jaume: A mi el que més m'ha agradat és com descrius les petites coses, es nota que ets un poeta.
Jordi Llavina: Sí, Jaume. Hi tinc una fal·lera, en això de les descripcions de les petites coses. Molts crítics han dit que aquesta és la principal marca de la casa. Ja m'està bé. De fet, a mi m'agrada molt la literatura minuciosa en els detalls.
Jaume: ets obsessiu?
Jordi Llavina: Sóc obsessiu quan escric. Reviso el text desenes de vegades i em costa donar-lo per bo, per definitiu. En la vida real, diria que no massa.
Annamaria: Jo no he notat cap continuitat. M'ha semblat contes independents, força tristos, reals..
Jordi Llavina: Més que continuïtat, hi ha tres grans parts. La primera diria que arriba fins a “El segell”. Segueixen els contes del mig: sobre obsessions. A partir d'”Ull de tigre” hi ha la tercera, la més forta.
Annamaria: ja veig que hauré de fer una segona lectura.
Jordi Llavina: Si l'has llegit un cop, ja n'hi ha prou. Tot i que estic segur que si hi tornes, hi trobaràs coses que, d'entrada, t'havien passat inadvertides. Sempre passa
Jordi Llavina: Per exemple, el Míkonos és un relat ple de picades d'ullet. El casc de víking del començament (un somni) és una crida a les banyes del final. La xerrada entre els dos deixats té lloc en unes butaques de cine (miren la pel·li trista de la seva vida)...
Jaume: Al llibre parles amb molta tendresa dels nens...
Jordi Llavina: Sí. Tinc dos fills, ja gairebé en edat preadolescent. Em nodreixen en moltes de les coses que escric. Els nens tenen una visió desafectada de les coses, no ideològica (més ben dit), que va molt bé
Ebonals: No tan tendre...
Jordi Llavina: Home, Elena. De vegades els nens són diabòlics. I també ho reflecteixo, esclar. Els nens que es fan la punyeta a La boca de la balena, però, tenen un punt d'entranyable. Altres vegades són més cínics... tot i no ser estrictament ideològics
Jordi Llavina: A mi, com a autor, m'interessa molt saber què us ha agradat i què no, del llibre? No tant quin conte, sinó quines seqüències
Ebonals: El primer és perfecte, concís, m'agrada la idea del congelador-inconscient
Jordi Llavina: Sí, Elena. Està fet amb tota la intenció. I fixa't en una altra cosa: el menú francès és molt cru: amanida de crudités, una carn massa crua, sagnant... tot avança el final, amb aquell gos inquietant que es mira l'home.
Jordi Llavina: ¿Quants sou, en aquest club? ¿Només us trobeu virtualment? ¿Feu altres activitats plegats?
Ebonals: Ningú sap quants som?
Annamaria: No fem altres activitats plegats. No ens coneixem personalment.
Jordi Llavina: El món dels lectors és un món vast i insondable. Està bé, això.
Annamaria: El Moderador deu saber quants som.
Moderador: Perdoneu, estava buscant les dades. La veritat és que inscrits n'hi ha una pila (més de mil persones) però la participació mitjana al xats és d'unes deu persones.
Moderador: La pàgina té força visites però són pocs els que deixen comentaris al fòrum.
Ebonals: Doncs és molt interessant!
Moderador: Com deia l'Annamaria no fem altres activitats plegats.
Jaume: Jo és el primer dia que hi participo la xat. Sovint no tinc temps d'acabar els llibres...
Jordi Llavina: Jo també, si vols que et digui.
Jordi Llavina: És a dir, he xatejat diverses vegades, però sempre amb ma filla, quan és a escola, connectada a la classe d'informàtica. És una cosa que fa trenta anys, quan jo era petit, hauria sigut impensable.
Ebonals: Jo és el segon cop!
Jordi Llavina: Aquests nous canals afavoreixen realment la difusió cultural. N'estic convençut.
Ebonals: Es poden aconseguir coses impensables
Jordi Llavina: Per cert, ¿us ha agradat, la foto de la coberta? Vam sospesar la possibilitat de posar-n'hi una amb una maneta de nen plena de formigues. Però a algú li feia cosa.
Ebonals: molt dalinià!
Jaume: una cosa tipo Buñuel...
Jordi Llavina: En efecte. A Dalí també li agradaven les formigues
Annamaria: Sí, més que la ma amb formigues.
Ebonals: No funciona bé
Jordi Llavina: ¿Trobes que no funciona bé, Elena? A mi m'interessava el parentiu entre la fulla vella i la mà de la vella de l'ambulància, del conte “El viatge de noces”, que és un dels contes --com us deia més amunt-- principals.
Ebonals: la tipografia és molt convencional.
Jordi Llavina: És una garamond, si no recordo malament. El llibre és un producte barat: paper senzill, modest. De batalla.
Jordi Llavina: A mi m'agrada molt, la tipografia del títol.
Ebonals: per què?
Jordi Llavina: No ho sé, aquella ela del Llavina, una mica refistolada. M'agrada.
Ebonals: És més atrevit les formigues, més correcte la fulla.
Jordi Llavina: Potser sí, Elena. Però aquesta fulla té, encara que no ho sembli, molta mala llet.
Annamaria: Trobo que les fulles de tardor són nostàlgiques però d'una gran bellesa.
Ebonals: perquè té malallet?
Jordi Llavina: Perquè apunta un dels temes del llibre: la corrupció de les coses i, sobretot, dels éssers vius. Ara em poso transcendental.
Ebonals: interessant...
Ebonals: A mi m'agrada més les formigues.
Jordi Llavina: Doncs mira, a la segona edició potser en canviarem les tapes...
Jaume: Hauria estat una imatge ben del Perro andaluz. El curt de Buñuel basat en un somni de Dalí sobre formigues.
Jordi Llavina: Tens raó, Jaume. El paral·lel sembla evident.
Jordi Llavina: Jo crec que la literatura més interessant és la que ens commou, la que ens interpel·la. La que, fins i tot, ens agafa per les solapes i ens sacseja. Fins la que ens insulta!
Ebonals: estic d'acord amb tu
Ebonals: la que ens sorprèn i pertorba
Annamaria: La que ens ajuda a ser millors.
Jaume: Alguna recomenació de llibre insultant?
Jordi Llavina: Jaume, tots els llibres de Thomas Bernhard, per exemple.
Ebonals: El malaguanyat sobretot!
Jordi Llavina: Us hauré de deixar d'aquí a deu minuts, perquè entro al directe de la ràdio a dos de nou, però abans he de preparar quatre coses
Jordi Llavina: Ei, us dono el meu correu electrònic, perquè el feu servir sempre que us vingui de gust: llavina68@gmail.com
Ebonals: genial!
Jordi Llavina: Tinc una altra adreça de hotmail, però no m'agrada tant:  jllavina@hotmail.com. Les faig servir totes dues.
Jaume: 68 és l'any que vas nèixer? mes de maig?
Jordi Llavina: Vaig néixer al març, el dia de sant Josep. Però jo dic que vaig néixer al maig. Si cola, cola
Jordi Llavina: Això que us deia abans del ressò del llibre a Internet. Si poseu al google, per exemple, Jordi Llavina  Ningú ha escombrat les fulles! ho podreu constatar. Algunes de les coses que s'hi han dit són molt suggestives.
Jaume: una darrera questió: em sembla que conec les sensacions però no conec els sentiments dels teus personatges... sóc l'únic?
Jordi Llavina: Vols dir? Hi ha sentiments de pèrdua, certament. D'enyorança, de malenconia. De ràbia. De negligència o de deixadesa. Vols dir que no ho coneixes, Jaume,  tot això? A què et refereixes, si no?
Jaume: És més aviat que no em sembla coneixe'ls a ells com si només n'hagués copsat una part. No ho deia en negatiu...
Jordi Llavina: Bé, els personatges no són pas herois. En realitat, sovint són un mirall de mi mateix, tot i que me'n diferencien moltes coses. S'enfronten a la realitat com tots...
Jaume: no em facis gaire cas.... era com una sensació estranya...
Jaume: em semblen ben construits.
Jordi Llavina: No, Jaume. Ja em sembla bé que formuleu dubtes.
Moderador: Bé, hauriem d'anar acabant...
Jaume: Un plaer. Fins un altre.
Annamaria: Gràcies Jordi,bona nit a tots.
Ebonals: Bona nit.
Moderador: Moltes gràcies a tothom per la participació i especialment al Jordi.
Jordi Llavina: Marc, Jaume:, Elena, Anna Maria: moltes gràcies. El plaer ha sigut meu. Teniu les meves dues adreces. No dubteu a fer-les servir per al que us convingui. I moltes gràcies per llegir-me. Gràcies, Marc. Fins a la propera.
Moderador: Gràcies a tu, Jordi.
Moderador: Bona nit.