Transcripció del xat amb Borja Bagunyà sobre "Defensa pròpia".

Moderador: "Hola, bona tarda."
Borja Bagunyà: "Hola a tothom"
Julià:"Hola bona tarda."
Moderador: "Hola Pere, benvingut."
Moderador: "Hola Annamaria, benvinguda."
Moderador: "Si us sembla podem començar."
Annamaria: "Hola, bona tarda"
Borja Bagunyà: "Hola a tots!"
Moderador: "Hola Borja, gràcies per ser amb nosaltres aquesta tarda."
Borja Bagunyà: "Gràcies a vosaltres per convidar-m'hi"
Moderador: "Bé, que us ha semblat el llibre?"
Annamaria: "Molt realista. Retrata bé situacions i personatges."
Julià:"M'ha agradat. He gaudit especialment amb alguns contes."
Pere: "La veritat es que no sembla escrit per algu tant jove. Suposo que en deus estar una mica fart de que t'ho diguin, però no he pogut evitat pensar-ho mentre el llegia."
Borja Bagunyà: "Je je je! M'alegro que us hagi agradat. "
Borja Bagunyà: "Sí que ho diuen, això de que no ho sembla, i la veritat és que és una de les coses que fan més il·lusió de sentir, sobretot ara, que hi ha tant d'afany a parlar d'escriptors joves, quan el que hauria d'interessar és l'escriptura"
Julià:"Borja, és el primer llibre que vas escriure?"
Borja Bagunyà: "No, és el segon. El primer va sortir publicat a una editorial petiteta de Tarragona. "
Moderador: "(Apunts per al retrat d'una ciutat. Arola Editors, 2004.)"
Annamaria: "El relat del Toni (Ernest) no l´he entès.Són dos personatges diferents? "
Borja Bagunyà: "El relat del Toni (Ernest) potser és el més críptic de tots els contes. Prova d'explicar la relació entre dos personatges que no arriben a conèixer-se, però que ocupen el mateix pis dins d'una escala de veïns. "
Julià:"Si, Annamaria jo també és l' he trobat un pèl confus..."
Borja Bagunyà: "El Toni va patint el record idealitzat que tenen els veïns de l'Ernest fins al punt de fer-se-li insuportable. "
Borja Bagunyà: "Intercal·lada, hi ha la història de l'home que va ocupar el pis que ara ocupa en Toni i que també va patir els efectes d'aquest record, una mica com a contrapunt del desenllaç de la història del Toni."
Annamaria: "Al final vaig sospitar que l´assassinaven.Tinc raò"
Borja Bagunyà: "A qui vas sospitar que assasinaven? :-)"
Annamaria: "Al Toni."
Borja Bagunyà: "Bé, no, al Toni no l'assassinen. Assassinen l'anterior inquil·lí; el Toni acaba doblegant-se, assumint la identitat d'aquest Ernest que tots recorden tant bé i amb qui el comparen contínuament. És una forma d'autoassassinat, suposo. "
Pere: "si quan diu allo de "voste si que em coneix", molt bo."
Borja Bagunyà: "Sí, en aquesta frase final hi ha aquest canvi, aquesta substitució de la identitat pròpia per la del veí que tots volen. "
Borja Bagunyà: "Vaja, això és el que buscava. "
Pere: "Molts dels teus personatges tenen problemes d'identitat. Per què?"
Borja Bagunyà: "Suposo que perquè una de les idees centrals del llibre era parlar de la identitat com un problema, com una cosa que es construeix a mesura que es parla, que es pensa, que es recorda, que s'escriu, vaja. "
Moderador: "Quin conte us ha agradat més?"
Julià:"A mi el "D'esquena". M'ha semblat el més rodó i amb un final que et toca la fibra ben tocada."
Moderador: "Hola Leonard:, benvingut."
Leonard: "Bona tarda. Perdoneu el retard."
Borja Bagunyà: "Hola!"
Pere: "A mi el D'esquena tambe m ha agradat. És un retrat cru però cert."
Pere: "Molt interessant la reflexió sobre la malaltia, la responsabilitat del malalt i en general el carregament de totes les culpes a l'individu."
Borja Bagunyà: "Gràcies, Pere:."
Borja Bagunyà: "D'esquena volia oposar aquestes dues menes de teràpia, la que és de patacada, que només serveix per a pal·liar els efectes immediats de la malaltia i perpetuar-la, i la que va al fons de l'assumpte i, per tant, és molt més dolorosa. "
Leonard: "A mi també m'ha agradat més d'esquena. Trobo que descrius molt bé la protagonista."
Annamaria: "Em resulta dificil triar el que m´ha agradat més. El que he trobat una mica exagerat els el de les Vives."
Julià:"Aixó que dius de les morts dels bessons documentades als hospitals, és cert?"
Borja Bagunyà: "Sí, tot el conte dels bessons està documentat, encara que no ho sembli. El que passa és que té més de conte fantàstic que de realista, en la mesura que juga amb el motiu del doble i de les conseqüències terrorífiques de trobar-s'hi encarat. "
Julià:"Però parles d'assasinat dins la placenta, és molt fort, no?"
Borja Bagunyà: "Gràcies, Leonard:."
Borja Bagunyà: "A veure, el que sí que és cert és que certes morts de bessons, dins del ventre matern, s'expliquen des de la competència per a la supervivència. En molts embarassos s'ha detectat que, en un principi, hi ha dos embrions i, al cap d'un temps, només un, que s'imposa a l'altre. Ara bé, no ho dic jo, això de l'assassinat; ho diu una de les germanes, sempre des del seu punt de vista (punt de vista un pèl malaltís, d'altra banda). "
Julià:"Si, perdò, ho diu un personatge. És que la idea es tant aterridora..."
Leonard: "En tots els relats els protagonistes expliquen la "seva" realitat, el seu punt de vista, que no sol coincidir amb la realitat que veuen els altres, oi?"
Borja Bagunyà: "Sí, Leonard. És el que unifica una mica tots els contes, la lluita de tots els personatges, narradors o narrats, per a imposar la seva versió de les coses sobre les versions que en tenen els altres, sense que, al final, cap d'ells se'n surti de manera definitiva. En aquesta lluita és clau el lector, perquè precisament detecta que en cap de les versions que se li expliquen hi ha la veritat última de la història. "
Borja Bagunyà: "O bé, que la veritat última és al darrere de totes les paraules que li arriben, filtrades, esbiaixades, interessades."
Borja Bagunyà: "Si és que hi ha una veritat última, és clar..."
Annamaria: "A Defensa pròpia sembla talment que estiguis escoltant a la protagonista. És sorprenent la teva joventut. Has captat perfectament el personatge."
Borja Bagunyà: "Gràcies, Annamaria!"
Pere: "A mi aquesta idea em sembla el gran encert del llibre perque es transmet molt be."
Pere: "Em refereixo al tema de les veritats"
Borja Bagunyà: "Gràcies, Pere. El llibre sencer va sortir d'aquesta idea i va passar ràpidament al tema de la identitat. Si sempre que parlem ho fem d'una manera, conscient o inconscientment interessada o parcial, el relat de "qui som" ha de ser, per força, problemàtic. O, com a mínim, parcial. "
Borja Bagunyà: "D'aquí això que deieu abans, que tots tenen problemes d'identitat."
Pere: "Ja que torna a sortir la teva edat m'animo a preguntar-te sobre la teva formació i les lectures que t'han marcat mes."
Borja Bagunyà: "Anima't, anima't!"
Borja Bagunyà: "La meva formació ha estat un pèl caòtica vaig passar per medicina, després per Comunicació Audiovisual i finalment per Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. "
Pere: "I en vius, de la literatura?"
Borja Bagunyà: "Pel que fa a les lectures, hi ha de tot des del Cortázar de Todos los fuegos el fuego fins al Dublinesos de Joyce, passant per Salinger (pels nou contes i, sobretot, pel Seymour, una introducció) i per Cheever, Parker, Calders, Monzó i tants d'altres, pel que fa a contes. "
Borja Bagunyà: "No, no en visc, però m'agradaria saber com es fa. "
Pere: "gastant poc, penso... "
Borja Bagunyà: "Je je je je. Ho provarem, doncs."
Borja Bagunyà: "Pel que deies de Defensa pròpia, Annamaria, hi va haver molta feina d'escoltar gent gran, la manera com estructuren el seu discurs, com avancen en aquesta espiral i, sobretot, com fan que la Història Contemporània (així, amb majúscules) tingui importància només en relació a la seva, d'història (així, en minúscules). M'alegro que t'hagi convençut."
Julià:"Estas escribint alguna cosa? una novel.la?"
Borja Bagunyà: "Estic escrivint, sí. De moment, més contes."
Annamaria: "La nit de dilluns es presta a moltes interpretacions. Quin és el missatge?"
Borja Bagunyà: "Bé, no hi ha només un missatge. Hi ha la història d'aquest home i la seva relació amb aquest nen que se li rebel·la. A mi em sembla que el nen és ell mateix, un de tots aquests nens interiors que anem acumulant i que parlen entre ells, discuteixen, i fan aquest batibull que, de tant en tant, és la pròpia consciència. "
Borja Bagunyà: "En el cas d'aquest lladre, un nen concret, el de dotze anys, es nega a fer allò que l'adult es veu obligat a fer. "
Leonard: "Suposo que es vol rebel.lar al fet d'acabar com el seu pare."
Leonard: "Jo em referia al lladre"
Borja Bagunyà: "En certa manera, aquest nen que es rebel·la és també una forma de sentir certes coses, que, amb el temps, va fent durícia, es va esclerotitzant. Que se li rebel·li té sentit, sobretot, amb el rerefons de la història de la Diana. "
Borja Bagunyà: "És una manera de recordar als adults tot allò que obliden (o oblidem) de tot el que sabíem de petits. (Em sembla que això ho deia en García Márquez en un pròleg a les edicions completes de la Mafalda)."
Pere: "A mi com a personatge m ha agradat molt en Puig/serinanell"
Julià:"Parlant de "silenci, siusplau" volia dir-te que està molt bé la definició de congrés de partit com a "cultiu ideal de paràsits" i tota la història dels "endevants". "
Borja Bagunyà: "Era temptador parlar d'un espai on es gestionen tan voraçment els futurs de tantes carreres..."
Borja Bagunyà: "Tot pren forma de negociació..."
Pere: "Per cert, que son les "hamarties"?"
Borja Bagunyà: "L'Hamartía era el terme que feia servir Aristòtil per parlar de l'"error tràgic" que cometia l'heroi de la tragèdia grega i que el feia descendir de la felicitat a la desgràcia en el transcurs de l'obra. "
Borja Bagunyà: "Quan Èdip mata el seu propi pare en una cruïlla sense saber ni que és el rei de Tebes ni que és, de fet, el seu pare. "
Leonard: "Quina ironia això que a un aspirant de polític se li llegeixi el pensament. És boníssim!"
Borja Bagunyà: "Gràcies, Leonard! Em va semblar que seria la pitjor professió per a una sinceritat forçada. "
Annamaria: "Escrius d´una forma divertida, et fa somriure però el fons és molt amarg. Suposo que com la vida real."
Borja Bagunyà: "Celebro que es faci divertida! La veritat és que, en el cas concret de Silenci, siusplau, vaig voler portar el personatge a aquesta realitat irònica i tràgica per accentuar el que tenia de grotesc tota la seva peripècia i tot el món en què es desenvolupa.  "
Julià:"Ep! no hem comentat res de Desirée. A mi em sembla molt reeixit i aixó que és un planteig dificil..."
Borja Bagunyà: "Gràcies, Julià! "
Leonard: "Ara mateix estava pensant en Desirée. Que complicat devia ser escriure el relat creuat a tres personatges, no?"
Annamaria: "També els personatges són molr reals. Tots."
Borja Bagunyà: "Van ser uns dies una mica esquizofrènics, sí. Canviar tres vegades de veu i de perspectiva per pàgina era esgotador, sobretot pel canvi de perspectiva que t'havies d'imposar si volies fer-los versemblants i no empantanegar massa la lectura. "
Pere: "Si es cert el que dieu i a mes, m'agrada perque exigeix un esforc al lector"
Annamaria: "Però és llegeix molt bé."
Borja Bagunyà: "Celebro que t'agradi això de l'esforç; normalment, sembla que és més un defecte que no res. "
Leonard: "Sí, però s'entén."
Pere: "Si, pero demana una concentració que molts escritpors no s'atreveixen a exigir"
Borja Bagunyà: "Es tractava una mica de fer avançar els personatges l'un al costat de l'altre, ben bé com les línies paral·leles que només es troben en un punt de fuga. En aquest cas, el punt de fuga és el lector..."
Leonard: "Estic d'acord amb en Pere, no és una forma de narrar gaire corrent. "
Leonard: "És arriscat posar-lo al principi del llibre, ho dic per això del punt de fuga..."
Pere: "A mi em sembla be l'exigència"
Annamaria: "Ho és corrent aquesta forma de narrar en els nostres escriptors joves?"
Borja Bagunyà: "Personalment, com a lector, no m'agrada massa llegir històries que ja se serveixen mastegades. Potser sí que és arriscat; però encara hi ha confiança en el lector! I si després d'un conte, se surt amb una certa sensació de velocitat o amb el cos sacsejat per la intensitat d'una història, és que el conte funciona d'una manera o altra. Almenys, a mi és el tipus d'efecte que m'agrada trobar en una obra. "
Moderador: "Bé, són les vuit tocades. Si us sembla hauriem d'anar acabant..."
Leonard: "Encantada Borja. Adéu a tots i bones vacances!"
Pere: "Be Borja ha estat un plaer"
Pere: "Adeu a tots, que passeu un bon estiu."
Borja Bagunyà:: "Gràcies a vosaltres! Ha estat un plaer! "
 Moderador: "Gràcies a tots per ser aqui i especialment al Borja."
Borja Bagunyà: "Bon estiu, i fins aviat!"
Annamaria: "Adeu a tots. Gràcies Borja."
Moderador: "Ens retrobem al setembre."
Moderador: "Recordeu que el proper llibre estarà disponible a la Bonnemaison a partir del proper 16 d'agost."
Julià:"Què llegirem?"
Moderador: "La decisió de Brandes de l'Eduard Màrquez."
Moderador: "Espero que el gaudiu tant com el d'en Borja."
Moderador: "Gràcies de nou a tots i totes. Bon estiu."
Julià:"Adeu. Fins la propera."
Pere: "Bon estiu!!!!!"
Borja Bagunyà: "Bon estiu...!"