Transcripció del xat amb Imma Monsó sobre "Un home de paraula".

Rou Sanchez "Hola"
Moderador "Hola Rou, benvingut. Ja tenim aqui la nostra convidada."
Rou Sanchez "Hola"
Imma Monsó "Hola!"
Rou Sanchez "Hola, Imma..."
Moderador "Benvinguda Imma, gràcies per ser aqui."
Moderador "Hola Annamaria, benvinguda."
Annamaria "Hola a tots"
Imma Monsó "Bona tarda"
Colometa "Hola a tots"
Moderador "Bona tarda Colometa. Benvinguda."
Moderador "Si us sembla podem començar..."
Moderador "Com ha anat la lectura? que us ha semblat el llibre?"
Moderador "Hola Perico, benvingut."
Annamaria "El llibre m´ha enganxat molt. He disfrutat llegit-lo tant per la forma com per el fons."
Perico "Hola a tothom."
Perico "He gaudit molt de la lectura. Un llibre molt interessant i ben escrit."
Perico "El tema del dol és interessantíssim ( a mi també m'agraden els superlatius, com a la nena)."
Perico "Voldria preguntar-li a l'Imma com veu el llibre amb el pas del temps, com el sent ara"
Imma Monsó "El dol ha generat gairebé tota una col.lecció de llibres, n'hi ha de molt bons, com "Un dol observat", i tants d'altres..."
Rou Sanchez "Per mi ha estat fàcil entrar-hi i té un to tan íntim que he agraït poder estar contemplant, no acompanyant perquè no hi ha possibilitat"
Rou Sanchez "però en venen ganes"
Annamaria "No m´identifico amb la protagonista però el seu retrat psicologic és molt bo."
Imma Monsó "Responent al Perico, ha estat un dol multiplicat, però alhora molt elaborat, en part a causa del llibre. "
Perico "Dius que vas trigar tres anys a escriure'l?"
Imma Monsó "Fa 4 anys de la pèrdua d'ell. Després, el vaig estar escrivint durant gairebé 3 anys. Però la veritat és que un llibre s'escriu al llarg de tota la vida, o de molts anys, en tot cas..."
Imma Monsó "El període que trigues a escriure'l no és tan important, finalment, sinó tot el pòsit que hi ha a dintre i que després elabores, ¿no?"
Perico "Ho deia perque realment ha estat una eina per fer el teu dol, no?"
Annamaria "Suposo que els escriptors i els músics tenen una certa ventatge a l´hora d´elaborar un dol."
Imma Monsó "Sí. A veure, un dol suposa parlar-ne, escriure si cal, etc, és el que els psiquiatres en diuen "treballar el dol". Però la idea, per a mi, és que anés més enllà del dol, per fer el dol hauria estat suficient portar un diari, no calia després elaborar tant literàriament. Però hi va haver un moment en què vaig notar que podia ser literatura: el moment en què apareix l'humor, la distància del propi "jo"..."
Imma Monsó "A l'Annamaria: Escriptors, o qualsevol mena de persona que es dediqui a "crear", sigui música o pintura o el que sigui. Se suposa que aquesta mena d'introspecció analítica és terapèutica, també..."
Perico "M'ha agradat com expliques la relació amb els seus objectes un cop és mort. És una de les tantes coses amb les que m'he sentit identificat."
Imma Monsó "Hi ha gent que és partidària de "suprimir". No es pot jutjar ningú, però jo penso que ja n'hi ha prou amb estar mort, com perquè al damunt llencin totes les teves coses a l'oblit..."
Annamaria "Estic d´acord amb en Perico."
Perico "Com s'ha dit al fòrum és molt "real""
Annamaria "la manera com la nena viu el dol em sembla meravellosa."
Imma Monsó "M'ha servit molt haver passat el mateix de petita. Tenia molt clar que volia fer ben bé el contrari amb ella."
Moderador "Al fòrum la Neta deia: Una de les coses que mes m'han agradat/sorpres d'aquesta novela és el fet de que encara que és un llenguatge treballat, no natural, artístic en podríem dir, el resultat és molt proper i molt "real". És un dels llibres que he trobat mes "autèntics" dels molts que he llegit tot hi ser una història novelada sobre uns fets reals. Moltes situacions poden semblar inversemblants, però la manera com està escrita traspua sinceritat. Sentiments, emocions i personatges són molt, molt reals""
Imma Monsó "I, parlant de realitat, va ser un repte per a mi no "apartar-me" de la "realitat". No ho havia fet mai, abans. I això em va fer adonar que el que importa en literatura no és tant la invenció com la consecució de la forma, treballar la forma, la forma..."
Annamaria "Pot ser aquesta idea de suprimir és més dels que envolten l´afectat amb tota la bona fe."
Imma Monsó "Sens dubte, no podem jutjar res, en aquestes circumstàncies el món es torna molt estrany, se't pot acudir coses molt rares."
Rou Sanchez "M'ha agradat com evoluciona el personatge, des de l'autòmata (trobo molt encertada aquesta distància de la narradora amb sí mateixa)"
Rou Sanchez "i el sentit de l'humor que utilitza (parlant del suïcidi, per exemple)"
Gloria "Bona tarda a tothom, sento arribar tard"
Moderador "Hola Gloria, benvinguda."
Imma Monsó "L'humor és molt important... Naturalment, no surt a la primera. De fet, al llibre es diu: "Esteu llegint sobre allò que està esborrat". És a dir, de la desesperació o la tristor aguda no sen fa literatura, et paralitza i no sen por fer res. Cal una mica de temps, per sortir del teu "jo"..."
Perico "Jo m'he quedat amb les ganes. Ho faré en algún moment. De fet són dos llibres en un."
Rou Sanchez "No acabo d'entendre què vols dir amb la consecució de la forma"
Imma Monsó "Vull dir que, en principi, sempre es pensa molt en que fer narrativa és "inventar". I la veritat és que qualsevol que hagi escrit sap que aquesta fase és molt curta i no gaire enriquidora. En canvi, després vé tota una feinada lingüístca, on cal molta passió per la llengua, i modelar cada frase perquè arribi a sonar com tu vols. És això el que vull dir... I també hi ha una feina de selecció: pots estar temptat d'explicar anècdotes que il.lustrion un tret, per ex., dun personatge, però n'has de triar una."
Moderador "Que us ha semblat l'estructura formal del llibre? Algú l'ha llegit de la manera que es suggereix al introitus?"
Imma Monsó "La veritat és que no em pensava que aquell "consell" de llegir en dues tandes fes tant d'efecte... M'he trobat molts lectors que ho han fet, em commou que sigueu tan "aplicats"... He, he, la veritat és que´, en efecte, són dues etapes tan brutalment diferents, que són dues novel.les en una, però potser no cal llegir-les per separat, no ho sé.."
Perico "Jo ho veig com un exercici quer pot ser divertit. Pica la curiositat..."
Gloria "Ho comparteixo, però no ara"
Annamaria "Sí que son dues novel.les ,però ja m´ha anat bé no llegir-les separades."
Gloria "He de confesar que és un dels darrers llibres que més he disfrutat"
Gloria "És nota molt que darrera hi ha molta feina"
Imma Monsó "Gràcies, Glòria."
Perico "M'encanten detalls com el de les notes a l'agenda o els paragrafs que acabes amb el dia de la setmana com a darrera frase."
Gloria "Jo el que més he agraït és que es un llibre "rodó", ben plantejat "
Imma Monsó "El que resulta magnífic és veure, (com ara), que el lector es fa el llibre seu, i que cadascú ressalta unes coses diferents, etc. Perquè trobo que la lectura és l'activitat més "interactiva" que existeix... Jo penso molt seriosament que el llibre és de cada lector, i que l'autor, un cop publicat, té poca cosa a dir."
Imma Monsó "Cadascú fa una experiència diferent, segons els seus records, coneixences, paisatges mentals...I això és prodigiós. Perquè és una experiència única."
Gloria "Segurament si, per a mi el final d'un llibre és molt importat i em costa trobar llibres ben acabats"
Gloria "us puc dir que em faltava l'últim capitol i vaig trigar dies a acaba-lo per tal que no em defraudès"
Perico "Per cert, Imma. Quina rel.lació tens ara amb el Tedi?"
Imma Monsó "Uf, una pregunta difícil... La relació és, com dic al llibre, de "tocar fusta". És a dir, que, com sempre dic, m'estimo més una malaltia física que no pas experimentar la mena de tedi de què parlo al llibre, i que és molt semblant a la depressió, en definitiva. En aquesta etapa el tedi no apareix especialment, potser és una cosa més de joventut, no ho sé..."
Annamaria "La nena és un personatge entranyable que té la sort d´haver tingut un pare com el que va tenir i una mare com la que té. I tot això se li nota."
Imma Monsó "Gràcies, wapa. És curiós, perquè no volia, en principi, que sortís al llibre la nena, per no "sentimentalitzar" la història. Després em vaig adonar que no tenia sentit excloure-la. (A banda de que shauria sentit molt OFESA!)"
Perico "Malgrat el pes que té en el curs de la història jo no veig que la sentimentalitzi. A més trobo valenta la declaració de que no vols que la teva vida només giri al voltant d'ella. Ho trobo molt ben portat."
Rou Sanchez "Entenc, intento imaginar com penses l'estructura d'un llibre i no puc. En canvi, he pogut sentir moltes de les emocions que expliques amb molta facilitat"
Rou Sanchez "imagino que aquesta és la gràcia d'escriure i fer-ho bé"
Imma Monsó "Jo l'estructura la modelo "a posteriori". Hi ha autors que ho planifiquen tot abans, per a mi tenen molt a veure les ofrces de l'incosncient... "
Gloria "Si, aquest es un dels problemes que jo trobo en alguns llibre que he legit sobre la mort d'essers estimats la "sentimentalització" que acaba fent un llibre poc creible"
Imma Monsó "Sí, penso que no es pot "carregar" els fills amb aquest pes terrible de "ets l'única cosa que em fa viure", perquè ells ho noten, i al final és una càrrega que es porta sempre. Però en fi, depèn de com es fa. "
Rou Sanchez "O sigui, escrius fins que el cos et diu pRou i després organitzes?"
Imma Monsó "Sí, primer escric. Després, penso. (Ja veus que no és la norma adequada...)"
Annamaria "Vas fer bé de no suprimir la nena.Penso que no era la teva intenció escriure un llibre didactic, però dones moltes pautes per ajudar en els dols."
Imma Monsó "De tota manera, els esciptors, tant si planifiquen molt com si planifiquen poc (a no ser que facin literatura de gènere), acostumen a deixar-se dur per aquestes forces de l'inconscient que comentava. Deia un dia Carlos Fuentes que ell no se'n pot anar a dormir sense tenir un programa complet del que escriurà lendemà. L'endemà es lleva, agafa el full del progrma, i escriu una cosa totalment diferent."
Perico "Per altra banda parles de l'amor absolut d'una manera que em remou..."
Imma Monsó "¿et remou què? ¿Et remou bé? ¿Et remou malament?"
Gloria "Ja crec que remou bé, si més no a mi em remou bé"
Perico "Em generen dubtes certes coses que dius com ara la necessitat (única opció, entenc) de regular-te a través d'ell"
Imma Monsó "És un tipus d'amor, un concepte. En aquells moments buscava això. Una persona de la qual la intel.ligència i la bellesa moral "m'ofusqués". Però no sempre vols això a la vida. Per exemple, és possible que les dones tinguem més propensió a buscar això. Pel que fa a això que dius de la "regulació a través d'ell", és una cosa que, a veure, era una relació molt d'opostos, molt complementària, en unes coses manava un, en altres l'altre. No ens agradava "compartir", sinó més aviat "repartir". Ara bé, regular-te a través d'un altre... Jo no ho havia fet mai abans i no crec que ho torni a fer, ha de ser algú a qui "valgui la pena" donar-li aquest "poder", i al que el dóna, l'ha de satisfer molt. Per a mi va ser molt enriquidora, la relació, i potser cap afegir, i així s'enten més, que hi havia una relació de "mestre-alumna"."
Perico "Sens dubte, algú amb carisma, com tu dius. No dubto de la vàlua de la persona. Parlava del model de rel.lació i potser massa espantat pel títol d'"amor absolut"."
Annamaria "Sembla que era una relació no corrent."
Imma Monsó "No, no era corrent. En gran part tots dos érem persones "difícils" i exigents en molts aspectes, i ens cam completar. Però també és cert que ell era molt peculiar, tan literari en la vida que es feia difícil posar-lo en una novel.la. "
Rou Sanchez "Sóc la Rou i també m'ha impressionat la forma que tens de parlar de l'amor absolut,i la seguretat en la definició. M'ha remogut en positiu, i m'has fet enveja, però aquesta admiració i capacitat d'estimar l'he entes més com una capacitat teva més que seva, no sé si m'explico."
Imma Monsó "I tant, que és una capacitat meva, perquè aquesta mena d'"entrega", no a tothom li interessa, ni molt menys. Però també és cert que a mi no em resulta gens fàcil estimar d'una manera senzilla, potser perquè sempre he estat molt auto-suficient, poc necessitada de companyia per fer les coses, i això fa que o valoro tant la "companyia" com que em puguin descobrir móns nous... Però de tota manera, aquestes exigències les considero un "handicap" meu, no pas un mèrit. "
Perico "És molt interessant el que expliques de la seva autoritat moral. I és excelent el conte de Klein del noi, el mirall i la bellesa."
Perico "Volia dir de Kleist, l'escriptor alemany."
Imma Monsó "Aquest autor és un dels molts descobriments que vaig fer a través d'ell (tot i que ell es dedicava a la filosofia). Kleist, molt recomanable.."
Annamaria "Penso que era la relació que l´Imma volia i que s´avenia amb la seva manera de ser que no era la mateixa que la d´ell,"
Gloria "¿Què vols dir Annamaria?"
Annamaria "Vull dir que cada parella te la seva manera de relacionar-se i si funciona està bé."
Annamaria "Es una forma de ser no un "handicap"."
Imma Monsó "Sí que és una forma de ser. Però et fa més difícil passar-tho bé amb facilitat. És clar que també t'ho passes bé d'altres maneres, en fi, ja se sap, no es pot tenir una cosa sense renunciar a d'altres..."
Perico "També m'ha agradat molt aixó "d'aprendre a ser real" i aixó que a la vida passes de la pantalla a la platea quan "normalitzes" la teva vida."
Imma Monsó "Sí, això "d'aprendre a ser real" té a veure amb què, com he dit, ell era un personatge molt seductor i molt literari. Absolutament allunyat de la realitat més "prosaica", totalment apassionat per la música, la poesia, la filosofia fins al punt de viure-les comletament, no de fer-ne una "afició" ni una "professió". "
Moderador "Trasllado una pregunta per l'Imma que la Marta ha deixat al fòrum: " Sense pressió i sense presses, però quan tindrem un nou llibre de l'Imma?""
Imma Monsó "Bé, m'ho prenc amb calma. Cada llibre meu respon a determinades preguntes que vull explorar en una etapa determinada. No hi ha pressa. Ara, tinc preguntes d'aquestes, però les he d'anar "alimentant"..."
Moderador "Bé, són les vuit. Hauriem d'anar acabant... Teniu alguna pregunta més?"
Imma Monsó "Ostres, no acostumo a xatejar gaire, i per més de pressa que vull anar, em guanyeu. "
Imma Monsó "He de dir que m'ha passat el temps molt ràpid. És un luxe tenir lectors com vosaltres, francament. Gràcies mil."
Annamaria "Gràcies a tu Imma."
Moderador "Imma, gràcies a tu i a tots vosaltres per compartir aquesta estona."
Perico "Un plaer, Imma. "
Rou Sanchez "Sí, ha estat un plaer..."
Gloria "Gracies a tots i especialmente a l'Imma pel llibre, Us asseguro que el recomanaré als amics"
Imma Monsó "Doncs fins una altra... Virtualment vostra, Imma"
Moderador "Us recordo que el proper llibre que llegirem al Club és: "Conversaciones entre alquimistas" de Jorge Riechmann."
Perico "Que bé! m'agrada aquest poeta."
Moderador "Gràcies de nou, Imma."
Moderador "Fins un altre!"
Imma Monsó "A mi també m'agrada Riechmann"
Moderador "Doncs si vols participar al xat hi estàs convidada,!"
Imma Monsó "ok."
Perico "Estaria molt bé."
Perico "Adéu a tothom."
Rou Sanchez "Adéu"
Imma Monsó "Sí, adéu a tothom!!"
Gloria "Fina aviat"
Annamaria "Adéu a tots!"
Perico "Vinga un petó i bona nit!"
Moderador "Bona nit a tothom."