Transcripció del xat amb Jordi Puntí sobre "Animals tristos".

Annamaria:  "Hola a tots"
Moderador:  "Hola a tothom!"
Moderador:  "En Jordi Puntí és a punt de connectar-se."
Jordi Punti:  "Hola, ja sóc aquí."
Moderador:  "Benvinguda, Anamaria gràcies per ser aqui aquest vespre."
Moderador:  "El mateix per a tu Canela, benvinguda."
Annamaria:  "No puc entrar al chat"
Moderador:  "Benvingut, Josep."
Moderador:  "Anamaria ja hi ets al xat. Potser vols dir al fòrum?"
Josepj: "Bona nit a tot@s"
Moderador:  "La primera vegada que entres al fòrum cal omplir l'apartat "registre" al menú de dalt a la dreta de la finestra."
Moderador:  "Només la primera vegada després ja hi pots participar omplint usuari i contrassenya."
Moderador:  "Pots fer servir els mateixos que uses per entrar al Club."
Annamaria:  "Sí tens raó.Gràcies."
Moderador:  "Hola Jordi, benvingut."
Moderador:  "Amb tanta explicació tècnica no m'he adonat que ja eres dins."
Jordi Punti:  "Hola, què tal."
Moderador:  "Gràcies per ser aqui una vegada més."
Mpilar: "Hola a tots"
Moderador:  "Hola MPilar, benvinguda."
Jordi Punti:  "Encantat."
Josepj: "Jordi, ja havies participat al Club? no ho recordo..."
Jordi Punti:  "Sí, Josepj, vaig participar-hi deu fer un any, comentant "El festí de l'amor" de Charles Baxter."
Jordi Punti:  "Potser vam coincidir en aquella ocasió..."
Mpilar: "ja ho recordo, jo hi vaig ser en aquell xat"
Josepj "Ah! Me'l vaig perdre aquest. M'han dit que es un gran llibre."
Jordi Punti:  "És un molt bon llibre, sí. I, no ho sé si ho sabíeu, però fa poc se'n va estrenar la versió en cine. La van traduir com "El juego del amor", i estava molt bé."
Jordi Punti:  "Però, ai, ara ja no la fan. L'haureu de buscar en dvd."
Moderador:  "Bé, si us sembla entrem en matèria. Què us ha semblat "Animals tristos"?"
Josepj "Està molt bé (tot i que el regust que et deixa és força amarg)."
Jordi Punti:  "Amarg, per què?"
MPilar "crec que el que és amarg és el fet de veure't reflectit d'una manera o altra."
Jordi Punti:  "El trobes massa trist?"
Annamaria:  "El teu llibre també és un bon llibre. Molt realista i per a mi trist."
Josepj "Home, els personatges no rebossen de felicitat..."
Jordi Punti:  "No, amb això tens raó... "
MPilar "són personatges molt normals i la gent normal no sempre és feliç´."
Josepj "i el més trist és que sovint t'hi reconeixes i hi reconeixes gent propera"
Jordi Punti:  "Són personatges que viuen un moment de dubte, en una edat en què de sobte la vida es torna transcendent."
Moderador:  "Benvinguda, laura."
Laura García "Hola, bona nit"
Annamaria:  "Els personatges es veuen amb greus carències de comunicació."
Jordi Punti:  "Esclar, què entenem per felicitat? "
Josepj "Vols dir que es fan adults?"
Jordi Punti:  "Sí, vull dir que la vida els fa triar."
Jordi Punti:  "Per exemple, si volen o no volen tenir fills. Si volen ser fidels a la parella..."
Jordi Punti:  "En el cas dels homes, sobretot, hi ha una resistència a fer-se grans."
Jordi Punti:  "Un altre problema és,com bé diu l'Annamaria, la dificultat de comunicar-se."
Annamaria:  "En l´aspecte sentimental estan sempre buscant.Per a mi que porto 50 anys amb el mateix home em sembla esgotador."
Jordi Punti:  "50 anys! Felicitats!"
Josepj "Déu n'hi do!"
Laura García "Jo trobo que en el cas de les dones també."
Jordi Punti: "És que la societat, tal com està muntada avui dia, ens empeny a ser adolescents eterns."
Josepj "Ja ho pots ben dir."
MPilar "per què, adolescents eterns?"
Jordi Punti:  "Em refereixo a la tirania de la moda, als valors de bellesa... per a les dones."
Jordi Punti:  "I, pel que fa als homes,  tenir un cotxe més gros que el veí, a mirar a futbol..."
Laura García "Almenys en els tres primers relats, que és fins on he arribat. Jo també ho interpreto com una conseqüència d´aquesta manca de comunicació que mencioneu"
Laura García "per cert, felicitats pels 50  anys"
MPilar "Em consola pensar que no et refereixes al sentit de la responsabilitat, del compromís"
Jordi Punti:  "Quan vaig començar a escriure el llibre, em vaig fixar en tres coses que passaven a amics i coneguts meus (jo aleshores tenia 34 anys)"
Jordi Punti:  "En primer lloc, molts tenien fills i canviaven l'estil de vida."
Jordi Punti:  "En segon lloc, molts se separaven. A vegades com a conseqüencia de no voler tenir fills."
Jordi Punti:  "I en tercer llocs, molts abandonaven els ideals de joventut, i es convertien en amants del capitalisme. És a dir, tenir coses en lloc de ser alguna cosa. Ser ric en lloc de ser feliç."
Jordi Punti:  "Què en penseu?"
Laura García "Hi estic totalment d´acord, i és per això que em queda certa sensació de buit quan acabo els contes, perquè si no hi ha esforç en enriquir la relació és molt fàcil de caure en aquest clixés"
Josepj "Molt d'acord. Però que consti que n'hi ha que hem tingut fills i seguim volent ser feliços i no ens importa pas ser rics."
Josepj "Però tristament, com el llibre indica, la majoria pateixen aquest procés."
Josepj "És just per això que el regust del llibre, igual que el de la vida, em sembla amarg."
Jordi Punti:  "De tota manera, no tots els peronatges són iguals, josepj. Alguns troben alguna mena de salvació. Com en Leif, el separat."
Josepj: "Salvació?"
Josepj "a Ikea?"
Jordi Punti:  "Vull dir que al final, després de patir força, acaba trobant una altra parella --encara que esclar, ella és casada i amb fills..."
Jordi Punti:  "Sí, que és el temple del consumisme."
Jordi Punti:  "Si havia de trobar algú era a Ikea, i no al Liceu."
MPilar "I els noms dels personatges, Leif, Mirra..., d'on els has tret?"
Jordi Punti:  "M'agrada posar noms una mica diferents, poc comuns, així el lector ha de fer un esforç d'imaginació."
Jordi Punti:  "Hi ha la idea, a més, que aquests personatges podrien ser del qualsevol ciutat. Els contes passen a Barcelona, però podria ser Berlín, Roma, Londres..."
Jordi Punti:  "Ikea és a tot arreu!"
Moderador:  "Hola Gloria, benvinguda."
Gloria Grane "Bona tarda, lamento el retard."
Jordi Punti:  "Què, no us animeu a preguntar més coses?"
Jordi Punti:  "Quin conte és el vostre preferit? --si és que n'hi ha algun ;)"
Gloria Grane "A mi m'han agradat més els de la seguna part, és a dir els dos últims"
MPilar "jo vaig veure la peli basada en el teu llibre: Animals ferits. Penses que reflecteix el que tu volies comunicar en el llibre?"
Jordi Punti:  "Mira, MPilar, la pel.lícula és en el fons una lectura del llibre, com la que podeu fer vosaltres."
Jordi Punti:  "Hi ha coses en les quals coincideixo, i d'altres que jo hauria fet d'una altra manera."
Jordi Punti:  "Però és en Ventura Pons qui signa el guió i fa la pel.lícula."
Jordi Punti:  "No em va semblar dolenta, eh?, ni molt menys."
MPilar "A mi em va agradar força"
Gloria Grane "Trobo que el títol del llibre és molt encertat. "
Gloria Grane "i que  el llibre més que de parelles està ple d'individualitats"
Jordi Punti:  "Moltes gràcies, Gloria. És que això de ser una parella i continuar sent tu mateix, com a individu, no sempre és fàcil."
Laura García "Ho hauria de ser, sempre i quan es deixés clar des del principi. "
Gloria Grane "Pero, de fet, és el que som. "
MPilar "Jo crec que no és tan difícil si cada membre de la parella té força espai vital al seu voltant i es pot moure lliurement per ell"
Jordi Punti:  "Estic d'acord amb vosaltres. Però a vegades, per amor, sacrifiquem moltes coses."
MPilar "Aquesta és l'errada, primer ets tu mateix i després part de la parella."
Josepj "Però, més que espai no trobeu que ens falta temps vital?"
Jordi Punti:  "Perquè fem massa coses avui dia?"
Josepj "anem tant atrafegats que trobar espais per un, o fins per la parella en si, es complicadissim"
Josepj "sobretot si tens un parell de criatures rondant per casa"
Moderador:  "Hola Mariona, benvinguda."
MPilar "jo tinc un adolescent i t'asseguro que és pitjor que tenir criatures."
Jordi Punti:  "O potser perquè la distància entre els nostres somnis i les nostres realitats és massa gran..."
Jordi Punti:  "vull dir que ens imaginem una cosa i després, quan hi som al mig, la rutina i la força de la vida quotidiana s'ho emporta tot aigua avall..."
MPilar "et veig molt pessimista, Jordi"
Jordi Punti:  "La sort, MPilar, és que els adolescents creixen..."
MPilar "sí però triguen"
Jordi Punti:  "No, no. Si vaig escriure 'Animals tristos', va ser per treure'm aquest pessimisme de sobre."
Gloria Grane "Correcte, per això es millor no esperar"
Laura García "Sí, és veritat, però és per això que trobo que cal fer un esforç. Vaja, cadascú té les seves circumstàncies, és clar, però en el meu cas almenys, val la pena"
Gloria Grane "sobretot quan esperem quelcom d'un altre."
Jordi Punti:  "Un llibre, en el fons, és un mirall: t'hi veus reflectit segons el teu estat d'ànm."
Moderador:  "I ho vas aconseguir? Desfer-te del pessimisme vull dir"
Mariona:  "Hola a tots. Perdó pel retard i pq tallo un moment la conversa que teniu. D'entrada gràcies al club, al Moderador  i al Jordi Puntí pel llibre"
Jordi Punti:  "això serveix tant per l'autor com pel lector... no us sembla?"
Mariona:  "Jo també volia preguntar això: si et va servir de catarsi per superar una mica l'amargor que traspua el llibre"
Jordi Punti:  "La veritat és que si, va funcionar força. Tot i que, com deia Woody Allen, "un optimista és un pessimista mal informat"..."
Mariona:  "gran woody..."
Laura García "Sí, i també serveix per fer-te més conscient de determinades situacions, per evitar-les, modificar-les o prevenir-les"
Josepj "pero en aquesta lluita per treure'ns el pessimisme tenim en compte les causes de que el mon sigui com sigui o bé només busquem el nostre raconet "zen"?"
MPilar "A mi veure'm reflectida ens els personatges d'un llibre em fa sentir "normal" i en el fons aquesta normalitat em va bé, vull dir que m'agrada."
Mariona:  "(Jo ja tinc ganes de llegir-te la Pell d'armadillo, q me la vaig perdre quan va sortir)"
Jordi Punti:  "De tota maera, tot això és ficció, eh? Jo no he visut aquestes situacions."
Moderador:  "Hola Mamatuset, benvinguda."
Jordi Punti:  "Les imagino i penso que poden agradar a la gent, interessar-li per raons molt diverses. També poden ser divertides."
Josepj "vull dir que tothom sembla obsedit per la felicitat i el camí sembla ser, com no, consumir autoajuda i terapies alternatives"
Jordi Punti:  "Ara´has tocat nervi, josepj: la felicitat."
Laura García "independentment de que les hagis viscut o no, les reflecteixes molt bé en el llibre. Al cap i a la fí, això és el que fan els escriptors no? en part, vaja"
Gloria Grane "jo tampoc pero m'hi sento reflectida en algunes"
Jordi Punti:  "Gràcies, Laura."
Jordi Punti:  "En el fons, tot depèn de què vol dir ser feliç? Si vol dir tenir un cotxe molt potent "per anar a la fi del món", malament: perquè arriba el diumenge i el cotxe potent et porta a les cues de l'autopista."
Moderador:  "Com diu El Roto: “Con estos cochazos que hay ahora, se llega volando a cualquier atasco”"
Jordi Punti:  "Gran Roto, si senyor."
Josepj "Però a mi em preocupa aquesta felicitat que és d'un, pero no té en compte els altres ni el món en el que vivim."
Jordi Punti:  "Si ser feliç vol dir tenir una visió personal de les coses, sabent què és important i què no, saber relativitzar... això ja és una altra cosa (en la línia del que diu el josepj)"
Laura García "és que si realment fos com dius tu, josepj, que tothom tingués una consciència més ´comú`, potser aquest problemes de comunicació que tenen les parelles del llibre no existirien"
Jordi Punti:  "Hi ha qui es refugia en els records i prou, per ser feliç, com els nois del primer conte, pero després et cau la bena dels ulls..."
Gloria Grane "Està clar "les icones ruses" ho tenien tot per no res"
Jordi Punti:  "Sí, sí: fixa't que les icones russes són velles, antigues, cares, i s'han de restaurar: com el rostre de la Marcia, que quan se sent vella es fa la cirurgia plàstica..."
Mariona: Veig q esteu molt metafísics... com q he arribat tard em dec haver perdut coses... em deixeu fer un comentari sobre l'estil d'escriptura del jordi? "
Moderador:  "Endavant, Mariona ."
Mariona:  "Parlant una mica del teu estil d'escriptura m'agrada quan fas servir un narrador que es dirigeix al lector "sí, ho sento, he de dir que", pq de cop et situa en un diàleg q normalment no es dona en les novel·les i menys en els contes...
Jordi Punti:  "Gràcies, Mariona: ."
Jordi Punti:  "Amb aquest recurs, vull guanyar-me el lector. Agafar-lo de la mà i dir-li: tu i jo no som com aquests: vine amb mi, ara entrarem a la gàbia dels animas i ens els mirarem de prop."
Mariona:  "doncs m'agrada molt, ho trobo molt còmplice"
Mariona:  "i treu una mica l'escriptor de la seva llunyania que a vegades pot resultar pedant, oi?"
Mariona:  "si algun dia escric, potser et copio el recurs! ;-)"
Jordi Punti:  "Sí, sí, és que m'agrada que el lector sigui proper a la història, que s'hi senti implicat; si cal com un personatge privilegiat."
Jordi Punti:  "és un món tancat, aquest. Fixat'hi que els personatges principals d'un conte, són secudnaris a l'altre..."
Mariona:  "si! això m'encanta també! ho havia vist en altres textos però ara no recordo en quin..."
Josepj "Aixó m'ha agradat molt."
Jordi Punti:  "Gràcies, josepj."
Jordi Punti:  "I tant, no té pas drets d'autor, aquest recurs! :-)"
Josepj "de moment ;-)"
Josepj "lo dels drets vull dir"
MPilar "Al festí de l'amor també hi passava això, veritat?"
Mariona:  "és molt bo pq vas fent un mapa dels personatges i els seus mons respectius com es creuen, en plan Vidas Cruzadas"
Mariona:  "q és la realitat de cada dia, passa q ningú l'escriu..."
Mariona:  "o ja està escrita... jeje"
Jordi Punti:  "És una manera de convertir els contes a mig camí de la novel.la."
Jordi Punti:  "Sí, al Festí i a Vidas cruzadas, la pel.lícula, també passava."
Laura García "Per altra banda, he vist que no fas referència a cap lloc concret. Com dius, les històries podrien passar a qualsevol indret. Això ho fas per que el lector tingui més obertura per imaginar-se les situacions?"
MPilar "Pero sí que hi ha referències: La vila olímpica, el princesa Sofia..."
Jordi Punti:  "Exactament. Fa poc, el llibre s'ha traduït a l'alemany. Vaig anar-hi a presentar-lo i els lectors veien les històries molt properes."
Jordi Punti:  "Hi ha referències de Barcelona, sí, en els dos contes del final. Els altres per mi també són a Barcelona, però no ho specifico."
Laura García "és que a aquests contes no he arribat, ens els tres primers"
Josepj "Estàs escribint alguna cosa ara?"
Jordi Punti:  "Estic escrivint una novel.la. Des de fa quatre anys! Per sort la tinc molt avançada i cred que la publicaré aquest any."
Moderador:  "Té títol?"
Laura García "ens pots avançar alguna cosa?"
Jordi Punti:  "Té un títol provisional, però amb molts números per ser el bo: "Maletes perdudes"."
Jordi Punti:  "és la història de tres amics que, als anys seixanta treballen portant mobles de Barcelona a altres llocs d'Europa."
Jordi Punti:  "Mentre aquí hi havia el franquisme, ells descobreixen el 'flower power' de Londres, la llibertat d'Alemanya, el maig del  francès..."
Jordi Punti:  "I hasta aquí puedo leer..., sobre la meva novel.la. Áixò que he dit és esquemàtic."
Mariona:  "sona bé. També tindrà un to tristoi/pessimistot/desencantat...?"
MPilar "pensava que feia referència a Iberia i les seves històries de maletes."
Mariona:  "...i gràcies per la confidència! som uns privilegiats :-)"
Jordi Punti:  "No, no, té un to d'humor, molt divertit. M'agrada explicar històries que es compliquen, que vas seguint al llarg de moltes pàgines..."
Mariona:  "chachi"
Laura García "I tant, gràcies, estaré pendent"
Gloria Grané:  "Ho sento he tingut problemes amb la conexió"
Jordi Punti:  "Ah, i sí, hi surt l'aeroport del Prat i unes maletes extraviades... O sigui que no vas desencaminada, MPilar."
Josepj "quantes planes té? si fa quatre anys que escrius... (és broma)"
Jordi Punti:  "és llargueta, sí. Farà unes pàgines, crec. I creuo els dits per acabar-la!"
Josepj "molta merda, que diuen els de la farandula"
Laura García "Una pregunta, Jordi"
Mariona:  "molts ànims de part de tots els lectors del club pq l'acabis"
Moderador:  "Al final del llibre ens parles la Ledig house International Writer's house de Nova york. Com va anar aquesta experiència?"
Jordi Punti:  "Pel que fa a Ledig House. Us ho explico."
Jordi Punti:  "Això és una casa per escriptos que hi ha al nord de Nova York, al mig del bosc."
Jordi Punti:  "Gràcies, Mariona: ."
Jordi Punti:  "Gràcies josepj."
Jordi Punti:  "digues, Laura..."
Mariona:  "perdó... em colo: De res, i tornant un cop més al llibre, per cert, es nota q ets filòleg en paraules com "estireganyat", "tombacantons", "taral•lejar" o metàfores com "estagnació del temps" o "ella li magnetitzava els dies"… me les apunto pq m'encanten!  "
Jordi Punti:  "merci, merci, em posaré vermell.."
Jordi Punti:  "estireganyat és una cosa que diem molt a la plana de Vic."
Laura García "sembla un tòpic de pregunta, però és realment més difícil escriure una novela que un conte?"
Jordi Punti:  "i 'tombacantons", et confesso que me la vaig inventar.. però sona bé, oi?"
Mariona:  "ah, pq l'he buscat i no la trobava ;-)"
Josepj "seria la versió rural dels pixapins?"
Josepj "un altre brometa, perdoneu."
Jordi Punti:  "No és que sigui més dificil, és diferent. M'agrada dir que escriure un conte és com banyar-te en una piscina, Laura, mentre que una novel.la és com banyar-te al mar... no hi ha límits, i tot pot canviar..."
Josepj "bona aquesta."
Mariona:  "que maco"
Jordi Punti:  "jo veig un tombacantons com algú que va perdut pel món, caminant sense rumb... tombant cantonades..."
Moderador:  "Ep, gent. Són les vuit tocades i hem d'anar acabant. Fem la darrera?"
Mariona:  "bona nit a tothom, penjo, i encantada de parlar amb tots vosaltres i especialment al Jordi"
Laura García "Gràcies, sí"
Jordi Punti:  "moltes gràcies, Mariona: . fins una altra"
Josepj "Moltes gràcies. fins la propera."
Jordi Punti:  "moltes gràcies, laura. fins una altra.."
Jordi Punti:  "igualment, josepj, fins la ropera."
MPilar "jo també us vaig deixant, fins la propera. Gràcies a tots"
Jordi Punti:  "Gràces, MPilar. Que vagi bé."
Moderador:  "Moltes gràcies a tothom."
Gloria Grané:  "ha esta un plaer està amb vosaltres i gràcies pel llibre Jordi"
Jordi Punti:  "sembla que acomiadi la gent al final d'una festa, quan s'en va de casa.."
Jordi Punti:  "Gràcies a tu , Glòria. Fins una altra..."
Moderador:  "Aixó és casa teva, Jordi."
Laura García "Bé, bona nit a tothom. Encantada de participar-és la primera vegada i repetiré. Molta mota sort, Jordi, amb la novel.la"
Moderador:  "A més és pot ben dir perque ets l'únic que ha repetit."
Jordi Punti:  "Gràcies, moderador! M'ho he passat molt bé. Gràcies, Laura. Fins una altra!"
Moderador:  "Gràcies de nou."
Mamatuset:  "Enhorabona pel llibre i salutacions per tots fins la propera"
Moderador:  "Recordeu que el proper llibre és "Trenes hacia Tokio" del madrileny Alberto Olmos."
Moderador:  "Ens trobem al fòrum."
Moderador:  "Bona nit."
Jordi Punti:  "Adéu, Mamatuset"