Transcripció del xat amb Martí Domínguez sobre "El retorn de Voltaire".

Moderador  "Bona nit a tothom."
Martí Domínguez  "Hola, sóc Martí!"
Albert  "Bona nit."
Moderador  "Bona nit, Martí. Gràcies per ser amb nosaltres."
Enric  "Bona nit a tothom"
Martí Domínguez  "És el meu primer xat..."
Enric  "Mai es tard per començar..."
Martí Domínguez  "Estic emocionat i nerviós"
Moderador  "Comencem doncs. "
Moderador  "Què us ha semblat el llibre?"
Annamaria  "El llibre m´ha agradat i m´ha fet pensar."
Mamatuset  "Crec que el llibre ens ha donat a coneixer la part mes humana de Voltaire i al mateix temps ens ha fet pensar en les debilitats del esser humà."
Albert  "Entra bé. "
Albert  "Diversitat "temes""
Martí Domínguez  "M'alegre que us agrade. Es una novel.la d'idees: la part humana, la lluita contra la religió, la batalla per ser coherent."
Mamatuset  "Crec que el tema de la proximitat de la mort i la incertessa del mes enllà es algo que a la fì de la vida tots ens acavem plantejant."
Annamaria  "Des del punt de vista psicologic l´he trobat molt realista.M´ha commogut el patiment d´en Voltaire. Potser és el preu de la seva genialitat."
Enric  "A mi m'ha agradat força. És una bona combinació de literatura i divulgació."
Enric  "Tot i que al llibre l'autor afirma que ciencia i literatura mai poden anar de la mà..."
Martí Domínguez  "Quan dic jo això? De ciència i literatura"
Enric  "a la conversa entre Voltaire i Diderot"
Martí Domínguez  "Podria ser, Diderot parla massa"
Enric  "on dius allò tant bonic de "un savi pot fer oblidar un altre savi però un poeta no fa oblidar un altre poeta""
Martí Domínguez  "Un savi ep. I és cert, les descobertes fan oblidar altres descobertes, però els versos no"
Albert  "A mi m'ha agradat la novel·la més per l'aproximació a la "condició humana que per l'aproximació a Voltaire"
Annamaria  "Mamatuset, jo tinc molt present la mort però sense l´angoixa d´en Voltaire."
Martí Domínguez  "Hi ha molts temes: la llibertat de l'escriptor, els dubtes en el darrer moment, la soledat del creador..."
Martí Domínguez  "Pensa que no vius al segle XVIII. I que --amb perdó-- no eres Voltaire"
Mamatuset  "He trobat un Voltaire molt humà i com tot gran geni ple de inseguretats."
Albert  "Alguns dels "temes" em semblen més circumstancials (s. XVIII)"
Albert  "En canvi, d'altres, trascendeixen l'època `potser els que més m'agraden."
Martí Domínguez  "Voltaire és l'excusa per a reflexionar sobre tots aquests temes que he dit"
Albert  "D'acord"
Martí Domínguez  "Per això lluite contra el concepte de novel.la històrica"
Annamaria  "Estic d´acord en que hi ha temes que són intemporals."
Mamatuset  "Son temes de una gran profunditat i que en el moment actual semble que no ens deixen tenir temps per reflexionar"
Enric  "M'han agradat les reflexions sobre l'escriptura. Tu també escrius i reescrius les teves novel.les?"
Martí Domínguez  "El Voltaire és la condensació d'una novel.la molt més llarga: escriure és reescriure i retallar"
Albert  "Bon tema: i quan saps que ja has acabat?"
Martí Domínguez  "Mai no ho saps cert. Es un impuls que et diu: ja hi ha prou"
Moderador  "En Voltaire acaba dient que glòria i enveja són els motors del món. Hi esteu d'acord?"
Albert  "Glòria=vanitat, Déu n'hi dó"
Enric  "Malauradament sembla ser veritat."
Gloria Grané  "Bona tarda, tot just m'he incorportat en el xat etic una mica perduda, prefereixo seguir-vos"
Moderador  "Bona nit, Gloria. Benvinguda."
Albert  "He de marxar urgentment. ho sento. Els dijous..."
Moderador  "Llàstima albert. fins la propera."
Martí Domínguez  "Hola Gloria. Es que la conversa ha començat molt transcendent."
Gloria Grané  "Si ja ho veig, en tot cas només dir que el llibre m'ha engrescat força"
Martí Domínguez  "Què t'ha agradat?"
Gloria Grané  "Suposo que ja ha sortit però el que més m'ha agrdat ha estat la humanitat del personatge."
Gloria Grané  "Crec que si no haguès estat per aquest llibre mai no m'hauria acostat a la figura de Voltaire."
Martí Domínguez  "Sí, el que m'ha sobtat dels catalans és  el poc que coneixen Voltaire"
Martí Domínguez  "El final de Volatire és molt desconegut. En França es va voler oblidar. I ha estat dificil d'investigar."
Enric  "Els seus temors eren fundats, doncs."
Martí Domínguez  "I tant! Voltaire va saber que estava atrapat i que amb ell farien qualsevol cosa"
Mamatuset  "Va ser una pena que per les seves idees se'l tingues tan de temps apartat del seu pais, malauradament en els nostres temps també pase"
Gloria Grané  "Creus que només els catalans o és més general aquest desconeixement? ( a banda dels francesos)"
Martí Domínguez  "Crec que Catalunya mai no ha estat volteriana, potser perquè era anticlerical. Ha estat més goethiana"
Enric  "A mi m'ha picat la curiositat per altres personatges que francament també desconec com ara Montaigne, Diderot..."
Moderador  "(Enric, Acantilado acaba de publicar els assaigs de Montaigne en una edició molt acurada i recomenable)"
Martí Domínguez  "Bé, i teniu una versió catalana feta per un valencià, Vicent Alonso, i també acabada de publicar"
Martí Domínguez  "Montaigne és gran, i sobre ell gira tota la literatura posterior del seu país: tots miren cap a ell: Diderot, Buffon, Pascal "
Gloria Grané  "En tot cas, no se si ho comparteixes, però per a mi el personatge es una mica l'excusa per plantejar altres temes"
Martí Domínguez  "Sí, ja ho he dit. Temes com la lluita del lliurepensador, la indepedència del creador, la por a la mort, l'exili"
Mamatuset  "estic d'acord amb  la Gloria dons a mi m'ha fet la mateixa impressió"
Enric  "Ens pots explicar alguna anecdota de Voltaire i els seus enemics?"
Martí Domínguez  "Voltaire tenia molts amics i molts enemics. Hi havia un que es diu Clement que voltaire anomenava Inclement"
Martí Domínguez  "Tenia una gran capacitat per a posar malnoms, i els seus enemics varen patir de valent. Mai no perdonava una ofensa, contestava sempre, i perseguia el detractor anys després de mort"
Gloria Grané  "Ho sento però he de plegar...sopar d'empresa. Moltes gràcies i fins una altre."
Moderador  "Fins un altre Glòria. Gràcies per haver participat."
Moderador  "Al fòrum preguntaven que hi ha de realitat i de ficció en els fets que expliques..."
Martí Domínguez  "Ës una novel.la, i per tant els pensaments són meus. Jo no puc saber cert què en pensava Voltaire. Però he estat sis anys documentant-me, i puc dir que m'he posat molt en la seua pell"
Enric  "Però Voltaire mor optimista?"
Martí Domínguez  "No, Voltaire se n'adona que la naturalesa humana és implacable. Mor a finals del XVIII, quan ja comença el romanticisme, amb Rousseau. Es tem el pitjor, que tota aquella lluita no haja servit per a res"
Enric  "Tots aquests grans debat per les idees ja no es donen, oi?"
Martí Domínguez  "Potser no de la mateixa manera. De tota manera, crec que l'home ha perdut l'optimisme del segle XVIII. Aleshores es pensava que era possible canviar el món, i per això els debats eren tan moguts i violents. Ara hi ha un cinisme i escepticisme general"
Mamatuset  "Jo crec que els mitjans de comunicació ens prenen una mica les idees i ens ho donen tot fet sense deixar-nos pensar gaire "
Martí Domínguez  "No llancem la pedra als periodistes. La culpa és dels lectors, que són molt cómodes"
Enric  "Home, la culpa, la culpa..."
Mamatuset  "Tambè la falta de tertulies on cada un expresse les seves opinions e inquietuts"
Enric  "com fas dir a voltaire els benpensants i poderosos son els que decideixen sobre els destins dels homes i els media no son precisament dels seus treballadors..."
Martí Domínguez  "Vull dir que el periodista no és el culpable. El lector també. Ja no es compra quasi la premsa. Ni els mateixos estudiants de periodisme"
Enric  "Dit aixó. Segueixo i m'interessen les teves col.laboracions a la Vanguardia."
Martí Domínguez  "Vaja, una sorpresa! Veus com ciència i literatura són compatibles!"
Martí Domínguez  "Em llegiu a El Temps?"
Enric  "la veritat és que no."
Martí Domínguez  "Et divertiries..."
Moderador  "Hola Ignasi, benvingut."
Ignasi  "Hola"
Moderador  "Quin personatge us ha agradat més?"
Mamatuset  "El personatge del secretari, m'agradat força tan entregat y alhora gelos"
Enric  "Dels personatges m'agrada el retrat dels metges: Tronchin i no recordo el nom de l'altre"
Martí Domínguez  "L'altre és Tissot, l'autor de l'Onanisme, un llibre divertit de veres"
Yolanda Bengoetxea "Bona tarda"
Moderador  "Bona nit, Yolanda."
Ignasi  "M'agradaria saber perquè vas escollir Voltaire entre els pensadors de la il·lustració, i perquè et refereixes a ell com a poeta més que com a filòsof?"
Martí Domínguez  "Bona pregunta Ignasi. Ell és un versificador, un home de la rima, no és un erudit com ara Kant. Es un escriptor que escriu, i que escriu poesia sobretot"
Ignasi  "Tens raó, però va ser també un pensador molt agut per exemple a Candid, crec."
Martí Domínguez  "Sí, és clar, però ell no donava importància a aquestes novel.letes. Ell era Poeta. Els contes eren divertiments"
Enric  "Una curiositat com és el tema dels prepucis de Jesucrist?"
Martí Domínguez  "Doncs que l'havia de tindre molt llarg, el prepuci, perquè hi ha reliquies d'aquest per moltes esglésies del món"
Enric  "ets anticlerical?"
Martí Domínguez  "Home, sóc volterià!!!"
Enric  "vull dir que en penses de l'esglesia catòlica d'avui en dia"
Martí Domínguez  "Que necessita un Voltaire"
Martí Domínguez  "En realitat el necessitem tots. No en queden Voltaires (i menys a Catalunya)"
Mamatuset  "Tens rao estem tots molt acomodats"
Yolanda Bengoetxea" Me ha encantado cómo has descrito los sentimientos de Voltaire cuando se estaba confesando y oye los rezos en latín y lo  de que sería más cómodo ser creyente ."
Martí Domínguez  "Es de veres. Tots necessitem la part espiritual. I que bo seria tindre fe! Que la raó no ens impedira ser ateus!"
Moderador  ""els mots més antics de la tribu...""
Martí Domínguez  "El llatí és la nostra base, com ho és la cultura judeocristiana"
Ignasi  "Es pot dir que Voltaire era ateu, o més aviat era un deista?"
Martí Domínguez  "Era deista. Creu en Déu. Ara, al segle XXI, no tingues cap dubte que seria ateu. O agnòstic"
Martí Domínguez  "Pensava que era bo per al poble tindre un Déu. Que si no en tenien la misèria era insuportable"
Enric  "Has estat a la primera tomba de Voltaire? hi vas anar a aquest monestir prop de Troyes?"
Martí Domínguez  "No. Crec que no queda res. He estat en tots els itineraris volterians (que recomane molt): a Ginebra Ferneyy-Voltaire, a Cirey al nord de Champagne i a Parñís, en la casa que va morir. He refet l'itinerari en la carrossa (jo en cotxe és clar) fins a Dijon"
Yolanda Bengoetxea "Era cierto el terror que tenía a que sus huesos irían a parar a la calle?"
Martí Domínguez  "Sí, tenia por què passaria del seu cos quan haguera mort"
Ignasi  "Creus que el projecte dels il·lustrats és encara vigent?"
Martí Domínguez  "I tant que és vigent. El que passa és que com heu dit ens hem acomodat. Vivim en una època del comfort, i d'un cinisme esfereidor. Si Voltaire alçara el cap! No s'ho creuria!"
Mamatuset  "En aquest segle ple de injusticies serà dificil creure amb un Deu"
Moderador  "Escolteu, són les vuit tocades hauriem d'anar fent les darreres preguntes..."
Ignasi  "No entenc molt bé perquè Voltaire torna a Paris quan Ferney vivia bé?"
Albert  "Per vanitat?"
Martí Domínguez  "Torna perquè París és la seua vida, el seu amor, per a qui ha escrit tota l'obra. Et sembla poc? Tota la vida sense poder viure els èxits a Paris!"
Martí Domínguez  "És l'última oportunitat. Ho sap i l'aprofita"
Enric  "Ell diu que vol triomfar, es mou per la glòria i l'enveja que critica..."
Martí Domínguez  "I cau en el parany"
Albert  "No tinc l'edat corresponent però de vegades sembla que això de ser gran, al llibre, importa molt"
Martí Domínguez  "Es el concepte de la glòria, que també tindrà Goethe. La Immortalitat. "
Albert  "I això el disculpa?"
Mamatuset  "Esta ple de dubtes pero tambe de vanitats?"
Martí Domínguez  "Tan sols amb l'art es pot ser immortal"
Ignasi  "Una última pregunta, era tan excèntric com de vegades l'he vist representat?"
Martí Domínguez  "Tots tenim vanitats. Però si triomfem (i treballem per a triomfar) encara més"
Albert  "Ja ho deia Kohelet"
Martí Domínguez  "Sí, era un home divertit. Que vendria l'ànima al diable per una idea enginyosa. Per això, si podia divertir ho feia, malgrat que amb això ficara la pota, o es buscara enemics"
Martí Domínguez  "El riure de Voltaire era tan famós com temible"
Moderador  "Bé, si us sembla podríem acabar així. Gràcies a tots per participar i, especialment, a en Martí Domínguez."
Ignasi  "Gràcies pel teu llibre"
Martí Domínguez  "Gràcies a voslatres. Ho he passat bé en el meu primer xat. No ha estat traumàtic!"
Enric  "Gràcies a tu."
Mamatuset  "Gracies per escoltar-nos Bona nit a tots"
Yolanda Bengoetxea "Gabon eta eskerrik asko"
Albert  "Gràcies i fins a la propera (en dimarts!)"
Moderador  "Recordeu que el proper llibre que llegirem al Club és "Animals tristos" de Jordi Puntí. Bones vacances per qui les tingui!"
Enric  "i bones lectures digestives!"
Enric  "adeu siau."
Moderador  "Adeu a tothom."