Transcripció del xat amb Julià de Jodar sobre "El metall impur ".

Moderador: "Hola Josep, benvingut."
Moderador: "En Julià i jo esperàvem a veure si algú es decidia a connectar-se..."
Moderador: "Hola Mamatuset."
Moderador: "Benvinguda."
Josepj: "Avui això té un aire ben familiar."
Moderador: "Hola Julià, gràcies per ser amb nosaltres aquesta tarda."
Julià de Jòdar: "Bona tarda a tothom. Direm que som in amicorum numero: pocs però ben avinguts."
Josepj: "Que fem comencem o esperem una miqueta?"
Julià de Jòdar: "Per mi, ja començaria."
Moderador: "Jo proposo començar i si algú s'hi afegeix més tard millor que millor."
Mamatuset: "És la primera vegada que faig un chat i no tinc gaire experiencia."
Moderador: "No pateixis Mamatuset, ets entre amics."
Julià de Jòdar: "Endavant, sense por a la lletra escrita."
Moderador: "Bé, que us ha semblat el llibre?"
Josepj: "La veritat és que m'ha costat una mica però l'he disfrutat."
Josepj: "Demana una concentració i un temps que no és fàcil de trobar...."
Julià de Jòdar: "La veritat, Josepj, és que, a hores d´ara, quan miro enrere i rellegeixo trossos, a mi també em sembla un llibre una mica complicat..."
Josepj: "La quantitat de personatges et despista al principi però després ja et vas situant."
Julià de Jòdar: "Josepj, ¿quan és que has fet el pas de l´equador del llibre?"
Josepj: "Al arribar al capítol de Els treballs dels herois."
Josepj: "Les reflexions sobre les condicions de treball i sobre la ciència aplicada em van semblar molt aclaridores."
Julià de Jòdar: "Al primer llibre de la trilogia, L´àngel de la segona mort, hi vaig posar una mena d´índex de noms per guiar el lector. En aquest cas, em va semblar que no calia, ja que tot passava a la fàbrica, bàsicament, mentre que a l´altre hi havia diversos escenaris i generacions de gent. Potser aquest d´els herois sigui el que ens fa posar més en contacte amb el món real del treball."
Moderador: ""De purria murciana revolucionaria a noble pueblo español". Tot un canvi de categoria."
Julià de Jòdar: "En efecte, els treballadors procedents de fora des dels anys vint, primer van ser titllats de "púrria" pel món assenyat del país, ja que només se´ls veia com uns anarquistes menjacapellans. I, un cop arribada la dictadura, els altres els convertexien en minyonets al servei de la pàtria espanyola. Però la majoria van conservar l´esperit."
Josepj: "Un món ben trist, el d'aquestes fàbriques i el d'aquells anys."
Julià de Jòdar: "Va ser un temps de canvis molt importants en el pla personal del treball. De cop, els oficials d´una foneria es trobaven enfrontats a la seva pròpia capacitat productiva amb una imposició des de fora i havien de competir entre ells mateixos, si volien aconseguir una prima. Avui dia, si calculéssim l´estrès que va comportar, ens en faríem creus."
Joan: "bona tarda"
Moderador: "Hola Joan:, benvingut."
Julià de Jòdar: "Bona tarda a en Joan:"
Joan: "Et volia preguntar que té de Julià en Gabriel?"
Julià de Jòdar: "en Gabriel té d´en Julià l´experiència d´haver viscut en primera fila el que s´explica. Però el Julià era menys espavilat: a la novel.la, la capacitat del protagonista està una mica magnificada. Si no, no seria un antiheroi."
Moderador: "En Gabriel és un antiheroi però busca continuament a un heroi entre els seus companys"
Moderador: "N' hi havia algún?"
Julià de Jòdar: "Exacte: necessita recrear a fora allò que ha viscut, en família, com un silenci que ell interpreta com a claudicació del pare. No pot saber que, en la majoria de casos, els silencis eren, senzillament, prudència davant de la canalla llenguallarga, que haurien explicat, per exemple, que els seus pares havien estat al front republicà a tots els nens de l´escola."
Josepj: "Eren temps de menjar-se les conviccions per sobreviure."
Julià de Jòdar: "Els herois, són, per a ell, els que representen la determinació i la força paterna, ja que li sembla que el seu pare, esdevingut botiguer, ha perdut als seus ulls aquella força cohesionadora del pare. I, per això, el Belarmino Peña, a la fàbrica, o el Justo de la Torre, pel seu passat "roig" i lligat als comunistes i a la mort de Nin (indirectament), li emplenen el cap dels pardals de l´heroisme."
Moderador: "En Gabriel fa un intent d'acostar-se als "catalans" i no li surt gaire bé."
Moderador: "Però es fa un propòsit: "es va dir que un dia ell faria servir la llengua de les noies deseixides amb més art i més alta consciència." Per que?"
Julià de Jòdar: "De fet, a les ciutats del Maresme de la meva joventut, acostar-se als catalans del Centre era un acte de voluntat. No és que hi hagués guetto, exactament, però hi ha via la consciència que els del Centre eren els senyorets. I, amb tot i això, als barris obrers també hi convivia gent obrera i botiguers catalans sense cap mena de problema. Però el barri era obrer."
Julià de Jòdar: "Perquè el gabriel té una sensibilitat que no pot expressar al barri, ell és un "estrany" entre els seus (recordeu al començament quan va a treballar, com veu el barri adormit encara). Llavors, l´art, o la bellesa, o la sensibilitat, la troba en una noia del Centre. I, si vol apropar-s´hi, s´ha de fer amb les seves mateixes eines --la llengua, entre d´altres. Però, com que és fill d´obrers i transplantat a la rambla del Centre, té un orgull de classe que li fa dir-se, jo seré més bo que vosaltres, els senyorets."
Josepj: "Però al Gabriel la novia li fot un Vidal-de-tota-la vida un membre d'una familia badalonina de pro. Una gran distància el separa d'aquell món..."
Julià de Jòdar: "En efecte, d´aquí parteix el seu "ressentiment" contra els nens de casa bona i la simpatia pels homes de la foneria i per les noies "estranyes" com ell --la que serveix a la taverna de la Mary, la gitana del camp de la Bota..."
Josepj: "La Torva, m'ha encantat aquesta xiqueta!"
Julià de Jòdar: "la torva és la manifestació de la dona jove universal, en aquells temps: maltractada pels homes, utilitzada per la família, de fet apartada de la vida si no és per servir el model dominant."
Joan: "Julià, que hagues fet el Gabriel si s'arriba a trobar en una situació com la del Castells. Hagués colaborat amb en Massarré?"
Julià de Jòdar: "Jo penso que no ho hagués fet: a diferència del Castells, ell no té una dona que l´empeny a pujar en l´escala social, a la qual, no oblidem, el Castells ha prenyat i s´hi ha de cassar demanant diners al seu pare, que no veu amb bons ulls la noia que li ha fotut el fill amb "males arts""
Mamatuset: "Sento no poder opinar, perque encara no he acabat la novela, pero el xat està servint perque entengui millor els personatges. "
Moderador: "Seguint el fil del que deieu enganxo una pregunta que han deixat al fòrum: Trobo que en Gabriel Caballero, tot i néixer en aquest ambient s'escapa , com si ell estigués per damunt de la situació. L'utilitza en Julià com una mena de pont entre nosaltres i la resta de personatges de La Farga i del seu entorn?"
Julià de Jòdar: "El que passa és que en Gabriel, de gran, es posa a "reescriure" parts de la seva
 vida (la "trilogia") per apaivagar la culpa que no ha estat a l´altura de les circumstàncies. Llavors, com que "novel.leja" l´experiència (convertit, ell mateix, en "el noi que va prendre el relleu de l´Eulògia"), agafa el to saberut de qui ja ha viscut i ha llegit molt. Però el bon lector ha de veure que fa trampa. Com la fem tots, quan mirem aspectes de la nostra vida que nos ens agraden i els maquillem."
Moderador: "Obrint la questió de les diferents veus narratives trasllado un altre pregunta deixada al fòrum: Qui és el noi que va prendre el relleu de l'Eulògia? Perquè ho va fer? "
Julià de Jòdar: "Els diàlegs entre la veu narrativa (el gabriel que escriu) i el noi que va prendre el relleu de l´eulògia, alter ego del gabriel que l´increpa, el posa en dificultats, el va tornar enrere, etc., no és altra cosa que la lluita interna entre el relat amb què ens embolcallem per dotar de coherència la nostra vida i aquell cuc de la consciència que ens diu que el relat mai no és lineal, ni únic, ni, sobretot, innocent."
Josepj: "A mi els diàlegs entre Gabriel i el noi, més el contrapunt del Lotari m'han semblat un gran encert. D'alguna manera m'ha recordat el llibre que vem llegir el mes passat i les seves reflexions sobre la mentida com a quelcom necessari en la vida."
Moderador: "(El llibre de que parla Josep és "Mentira" d'Enrique de Hériz)"
Julià de Jòdar: "En efecte, el que passa és que jo he convertit la mentida que el propi Gabriel s´ha fet (podem dubtar de tot el que ens explica) en tècnica narrativa a vàries veus: per això molts lectors ho troben dens, potser no han vist que el text i els seus meandres són la manifestació de la pròpia consciència artística (i, per tant, artifici) del Gabriel: No hi ha art que no sigui "mentida". Però, ¿on és la veritat de l´art, sinó en ell mateix?"
Josepj: "De tota manera jo vull creure que en Gabriel va empenyer en Massarre."
Julià de Jòdar: "Perquè una cosa és el que pretèn l´autor i una altra el que el lector vol llegir: és el seu privilegi. I, a més, que a mi, com a lector, també m´hauria agradat que fos així."
Joan: "És real el personatge d'en Li-Chang?"
Julià de Jòdar: "Sí, Li-chang és real. Es deia Joan Forns, el "xinès de Badalona". Als crèdits del començament es parla d´un llibre del Jordi Jané dedicat a ell. És una meravella, però Li-chang era, per nosaltres, una persona real."
Moderador: "Escolteu, són gairebé les vuit, hauriem d'anar acabant. Però abans li volia demanar al Julià que ens expliqués el seu viatge a Frankfurt...."
Moderador: "Si en té ganes és clar..."
Julià de Jòdar: "De fet, no he anat oficialment a Frankfurt. Hi estava convidat, però no tinc obra traduïda a l´alemany i a un autor el que li agrada és, com ara mateix amb vosaltres, parlar de la seva obra. Jo no tenia esma per fer taules rodones sobre temes que no m´interessaven. Però, comptat i debatut, la fira ha anat prou bé, sobretot de cara a l´interior. Ara, els nostres editors disposen d´un poder moral per negociar a l´exterior que, abans de Frankfurt, no tenien."
Josepj: "Jo volia preguntar si està escribint un nou llibre."
Julià de Jòdar: "Estic amb un nou llibre, que no tindrà res a veure en tema, personatges ni estil amb el que comentem. Tracta de gent d´ara, sobre situacions d´identitat personal, i amb un estil clar, que ajudi molts lectors a veure´m d´una altra manera. Costa menys, creieu-me, passar del to greu d´El metall impur a un to més lleuger que passar del to lleuger al registre alt."
Prioratus: "Bones... Sempre a darrera hora."
Julià de Jòdar: "Llegeix el que hem dit, Prioratus, i gràcies per venir."
Prioratus: "Encara soc a temps?"
Julià de Jòdar: "és cosa del Moderador:"
Moderador: "Hola Prioratus:, arribes quan estavem plegant... em sap greu. Fes una pregunta si vols."
Prioratus: "Ho sento... Coses de la feina..."
Josepj: "La Farga és un camp de concentració però les nostres feines no ens han fet menys esclaus..."
Julià de Jòdar: "La Farga resumeix el camp de concentració franquista i la fàbrica de maons a l´estil anglès en una sola dimensió física i psicològica."
Moderador: "Vinga la última i marxem..."
Prioratus: "Julià, tobo que el libre té certs tocs subliminals. Parles del Fòrum i d'en Pla. Què en penses d'ell?"
Julià de Jòdar: "El fòrum resulta ser el xoc entre la història que no es vol assumir --el camp de la Bota, per exemple-- i la tenacitat de la memòria popular."
Julià de Jòdar: "En Pla era un murri, que escrivia menys clar del que molta gent es pensa (no pas allò de "La porta és verda") i que va perdre massa temps a amagar una certa indefensió davant de la vida (alguns en diuen "covardia") rere la falsa retòrica del pagès que diu: "jo passava per aquí". "
Moderador: "Deixem-ho aqui, és hora de plegar. Gràcies a tots i especialment a en Julià."
Josepj: "Gràcies Julià, per venir i pel teu llibre."
Prioratus: "Tot i ser el darrer. Gràcies per tot."
Julià de Jòdar: "Gràcies a vosaltres, tenaços amics de la literatura."
Síllvia: "Bona nit."
Moderador: "Gràcies Prioratus, fins la propera."
Moderador: "Hola Silvia, arribes al final del xat. Podreu llegir la transcripció a la secció "llibres anteriors"."
Julià de Jòdar: "Bona nit"
Moderador: "Gràcies a tots, bona nit."
Josepj: "Adeu."
Síllvia: "Adéu, bona nit"
Moderador: "Adéu Silvia, fins la propera."