El que explica de vostè mateix, és veritat? Va existir en Baltasar Guillem de les Cases Velles? Baltasar Guillem, malgrat tot, no deixa de ser un més dels homes que apuntalaren el franquisme a les illes. No li sembla? Té algun fill que es digui Baltasar? Amb el personatge que realment m'he tronxat, és l'Ésser Essencial. És verídic? Per què decideix fer aparèixer a la novel.la escriptors reals com en Cela o en Villalonga? És cert el que explica de Joan March? Ha tingut problemes legals amb els hereus? Em pot dir quin és el “missatge” de la novel.la? No he acabat de treure'n l'entrellat de tant senglar. Podria explicar-me el significat d'aquest símbol? El Sol, el Senglar, Cronos, els Alicorns amb cap porcí... Quin origen tenen? Hi ha força sexe en aquesta història. Creu que és el motor de la nostres vides? M'ha encantat el capítol «Els fills de Babilònia». Té algun llibre on es desenvolupi més aquesta història? En el llibre apareix el tema del turisme a Mallorca. Vostè quin creu que és el futur de l'illa? El tema d’aquest llibre em recorda molt al d’Origens d’Amin Maalouf. L’ha llegit? Que li va semblar? Està escrivint alguna cosa actualment? És el primer llibre seu que llegeixo, em pot recomanar un títol per seguir coneixent la seva obra.? [Juliol del 2007]
Preguntes enviades a Baltasar Porcel sobre El cor del senglar.
Què hi ha de cert i què d'inventat en el llibre?
Tot és cert i tot és inventat, perquè l’inventat és una prolongació de la vida real i el cert és tant el que hom pensa i vol com el que sent. Llavors, el personatge és cert a partir de tres personatges reals i d’una visió mítica sobre ells. És a dir, podríem dir que és un personatge idealitzat a partir de les realitats. Després hi ha histories que són certes, d’altres que són canviades i d’altres que són possibles. Sense el bull de la vida la novel·la no hauria estat possible.
Depèn. A vegades explico el que és, altres el que voldria que fos, altres el que podria ser.
Evidentment no. Però va existir el meu avi, que es deia Guillem, va existir un altre avi que es deia Baltasar, van existir oncles aventurers i a vegades un pèl misteriosos, existeixo jo... La novel·la ho és a partir de la meva vida, tot el viscut i el rebut genèticament i de la meva família.
M’és indiferent, tothom és qui és i a Mallorca i a Catalunya el franquisme va ser apuntalat per milers i milers de persones, en definitiva més que no pas la república, i va durar molts més anys. Mai no he cregut que els meus personatges haguessin de respondre a res política o moralment correcte, són el que són.
Sí, un, com ja se’n deia el meu pare, el meu avi, el meu rebasavi, etc. Fa 300 anys que estem amb això.
És mig verídic pel que fa als fets físics i absolutament real pel fa als fets mentals.
Perquè són gent que he conegut de la mateixa manera que surt gent a la novel·la que he conegut i que no és coneguda pel públic.
No he tingut problemes amb els hereus i van estar molt contents amb el retrat que en faig, que en part em va ser fet pel seu fill Tomeu. Per tant, el personatge crec que està ben retratat encara que el fet concret que explico no va passar però en van passar de semblants.
La mateixa novel·la, tot el que hi ha a la novel·la. El missatge en tot cas és el que hi pugui trobar el qui la llegeix. Per mi, és un explosiu de creació.
Està absolutament explicat al llibre, sobre això no tinc res més a dir.
Tot això és més o menys veritat o ho podria ser.
No. És un dels motors com ho són els diners, la por, l’ambició, l’estupidesa. El sexe és important, més per a una gent per a una altra, més en unes etapes que en unes altres, i en definitiva és necessari.
Sí, la meva última novel·la “Olympia a mitjanit” és una novel·la basada en un fenomen turístic.
A la meva novel·la darrera, “Olympia a mitjanit”, és sobre aquest tema, hi entro a fons i dic tot el que en penso., I el futur de l’illa bascula entre el caos global i uns espais molts agradables per als rics internacionals.
No l’he llegit, de fet només he llegit un llibre de Maalouf, Lleó l’Africà, que no em va interessar gaire, mentre ell com a persona és intel·ligent i agradable, el conec. I ara que ho diu potser la meva novel·la és anterior, o en tot cas la meva novel·la lliga amb totes les meves novel·les, des de 1960.
Sí, una novel·la.
Doncs miri, li recomano dos: “Olympia a mitjanit”, que és la meva última novel·la i “Cavalls cap a la fosca”, que és una anterior, molt famosa, i que ara acaba de tornar a sortir en butxaca.