Transcripció del xat amb Maria Antònia Oliver sobre "Joana E. "

Maria: "Hola."
Granotot: "Hola."
Coniet: "Hola!."
Moderador: "Hola a tothom."
Moderador: "Benvinguts."
Moderador: "La Maria-Antònia ja arriba."
Coniet: "Hola madona Oliver, bon vespre!"
Colometa: "Hola a tots."
Moderador: "Benvinguda Maria Antònia."
Maria-Antònia Oliver: "Hola a tots!"
Moderador: "Gràcies a tots per ser aqui."
Josepj: "Hola a tots i totes."
Moderador: "Benvingut Josep, som a punt de començar."
Moderador: "Bé, que us ha semblat el llibre?"
Josepj: "A mi m'ha agradat molt. Quin tros de personatge aquesta dona."
Coniet: "A mi també m'ha paregut molt bo.
Maria-Antònia Oliver: "Jo no estic acostumada a fer xats, esper que xarreu voltros."
Moderador: "Benvinguda Midza."
Midza: "Bona tarda a tothom!"
Colometa: "A mi m'agradria saber quines parts son reals i quines inventades."
Maria-Antònia Oliver: "Colometa, després de tant de temps d'haver-la escrita, totes les part són reals i totes són inventades."
Josepj: "Jo volia preguntar-te com vas coneixer a na Joana."
Maria-Antònia Oliver: "La novel.la comença amb la nota de l'autora. És un personatge inventat. Sento no haver-la conegut."
Josepj: "Vaja, doncs jo he estat convençut que existia fins ara mateix."
Granotot: "Ospa, jo també em pensava que era real."
Colometa: "I d'on vas treure la inspiració?
Maria-Antònia Oliver: "De les coses que sabia d'altres dones, d'algunes dones que havien passat per experiències semblants. Una cosa és certa de la nota de l'autora, i és que vaig estar molt de temps fins a trobar el to."
Josepj: "Aixó demostra que la construcció del personatge és magnifica."
Moderador: "Certament, és una novel.la amb grans personatges. Quin us ha agradat més?"
Colometa: "Jo haig de reconèixer que m'he enganxat, m'agradat molt la Dida."
Granotot: "A mi la mare de la Joana i m'hauria agradat saber-ne més coses d'ella."
Maria-Antònia Oliver: "A mi també, Granotot."
Josepj: "A mi la tieta Carme, l'he arribat a odiar."
Granotot: "hehehe Josepj."
Josepj: ";-)"
Josepj: "Malauradament em recorda a un familiar meu."
Maria-Antònia Oliver: "Em sembla que la tia Carme me va sortir massa dolentota."
Colometa: "Hi ha moltes tietes Carmes pel mon."
Moderador: "Benvinguda Isabel ."
Granotot: "Jo trobo molt dolents a tota la familia, potser algun de bo hauria fet una mica de contrapunt."
Isabel: "Hola bona tarda a tothom i perdó pel retard."
Maria-Antònia Oliver: "Josep, a molta de gent li recorda coses familiars, personatges, situacions, etc"
Josepj: "La mare té un aire màgic. no m'extranya que després la vegi pels racons."
Maria-Antònia Oliver: "No t'entenc josep, la mare pels racons? t'has equivocat de novel.la o som jo?"
Josepj: "Perdó em refereixo a quan despres de morts se la imagina llegint revistes... quan en nota la prèsencia."
Maria-Antònia Oliver: "És molt bonic això que dius, Josep."
Granotot: "Sí, la mare té molta personalitat i l'estima molt, li dedica molt de temps explicant-li coses (ella no fa el mateix amb el seu fill...)."
Colometa: "Jo agraeixo llegir llibres escrits amb variants dialectals diferents a l'estandar."
Isabel: "A mi també m'ha agradat molt la Dida. La meva mare en va tenir una i després em va criar a mi. Hi ha situacions molt semblants que hem viscut."
Maria-Antònia Oliver: "Isabel, m'agrada que t'hagi agradt la Dida, a mi també."
Maria-Antònia Oliver: "´la Joana és un personatge amb clarosbcurs, els altres son més d'una peça."
Josepj: "Potser és pel que m'ha tocat viure pero trobo que parles de la mort d'una manera que m'ha impactat."
Maria-Antònia Oliver: "Tothom troba que parlo de la mort d'una manera impactant, sobretot després de mort en Jaume.Fuster, però aquesta novel.la la vaig escriure molt abans. Espereu a llegir la que estic escrivint ara."
Coniet: "Com va ser el procés d'escriptura? Feu esquemes o us deixàveu portar pels personatges?"
Maria-Antònia Oliver: "Faig esquemes, prenc notes (moltíssimes), faig proves d'escriptura, de situacions."
Moderador: "La mort, la felicitat, les convencions socials.. la novel.la ens planteja un munt de temes profunds. No us sembla?"
Josepj: "Jo hi he trobat reflexions molt interessants."
Granotot: "Ben cert, Moderador, però a mi això de que la Joana fos d'una classe social tan elevada m'ha despistat una mica (i més tenint en compte que jo creia que era una persona real)."
Isabel: "Realment toca tots aquest temes i també hi ha un rerafons polític molt bé ambientat."
Isabel: "Per què t'ha despitat, Granotot?"
Granotot: "Sí, Isabel , però quan la Joana diu que els homes ja ho tenen tot i que prefereix donar feina a les dones, se'm va fer una mica estrany. Els fets passen a primers dels 50 i si no hi havia la cartilla de racionament, feia poc que l'havien treta. Em va despistar perque jo ho situava tot dins d'un ambient privilegiat."
Colometa: "Però la Joana perd molts privilegis al llarg de la seva vida, d'això també va la història."
Granotot: "Sí Colometa, però els perd per falta d'interès, o per estar massa aclaparada pels esdeveniments."
Isabel: "Vale però aquests ambients que dius existien."
Maria-Antònia Oliver: "Era cert que els homes tenien la feina, i les dones a casa. Als anys 50 i als 70 i ara això es comença a trencar al primer món."
Josepj: "Però ella en el fons és rebutjada. és adoptada. no ho porta a la sang."
Granotot: "Sí és clar Isabel , però una persona a qui liregalen un cotxe als 16 anys i al 1920 ... no pot veure les coses com una persona corrent."
Coniet: "De fet el final és més un triomf sobre els esdeveniments, els convencionalismes socials, etc. que sobre el poder material.."
Colometa: "A les novel.les d'aquella època les dones comencen a deixar enrera una forma de vida, d'alguna manera s'alliberen."
Josepj: "I per aixó vol venjança perque l'han maltractat sempre pel seu origen. Els pares aviciant-la i la resta rebutjant-la."
Isabel: "Però ho ha viscut encara que sigui adoptada."
Granotot: "Maria Antònia, em sap greu discrepar, però pel que jo se tan les dues meves avies van treballar tota la seva vida i això no les va pas fer més lliures."
Coniet: "Hom pot revoltar-se contra el que ha viscut..."
Colometa: "D'altra banda després de la guerra hi ha moltes persones que van perdre privilegis i van haver de canviar de vida."
Maria-Antònia Oliver: "Això es posa interessant!:D"
Josepj: "En el fons els que tenen diners no perden mai el poder."
Maria-Antònia Oliver: "Granotot , jo he fet una novel.la, no un tractat social."
Josepj: "Perque creieu que vol venjança vosaltres?"
Granotot: "No ho sé Josepj i tampoc tinc massa clar si es revenja."
Coniet: "Més que una venjança jo trobo que és una manera d'intentar canviar el món. De fet, en els viatges amb sa mare ja descobreix el feminisme, per exemple."
Maria-Antònia Oliver: "Aquest Coniet l'encerta."
Granotot: "D'acord Maria Antonia, es que vaig molt confos... ja t'he dit que em pensava que era una dona real, vivint coses reals."
Coniet: "Gràcies!"
Maria-Antònia Oliver: "Granotot , i que si no ha passat de veritat, a tu t'ho ha semblat i a mi ja m'està bé"
Josepj: "El llibre acaba aixi: "Però fins el dia que em vaig casar no vaig voler admetre que, sobretot, ho feia per venjar-me"."
Maria-Antònia Oliver: "Sí que es revenja, fins i tot d'ella mateixa, de tota la societat que l'ha rebutjada.
Colometa: "Es revenja fins i tot dels seus pares, de que no l'haguessin previnguda del que podia viure."
Coniet: "Una de les grandeses de la bona literatura és que ens fa capbussar-nos i viure la història, sinó són historietes per distreure's."
Colometa: "Però sembla que la Joana és bastant més "panfila" que la seva mare."
Granotot: "Totalment d'acord Colometa."
Colometa: "Vull dir que no vol adonar-se del que passa de veritat al seu voltant."
Coniet: "O sí, i per això es casa amb qui es casa."
Josepj: "La majoria de la gent viu aclaparada pel que li toca viure. Na joana és una víctima més i l'instint de lluita, la rebel.lia li aflora a la seva manera."
Moderador: "Del llibre: "La gent és com és. I jo, com la gent, som com som."."
Coniet: "Aquesta novel.la no connectaria amb el mite clàssic d'Antígona?"
Maria-Antònia Oliver: "Coniet, això no ho sé, potser Antígona està dins meu."
Coniet: "Ummmm..."
Colometa: "Que us sembla la relació que te amb en Miquel???"
Maria-Antònia Oliver: "Fabulosa."
Granotot: "Colometa, em sembla un amor perfecte."
Colometa: "Existeixen aquests Miquels a la vida real?"
Isabel: "PERFECTA."
Maria-Antònia Oliver: "Res no és perfecte."
Colometa: "Jo també me n'he enamorat"
Maria-Antònia Oliver: "Són difícils de trobar, però existeixen, a estones."
Granotot: "A mi no em mireu."
Maria-Antònia Oliver: "Ningú no te mirava, Granotot."
Granotot ":)"
Isabel: "Però el fas morir molt aviat."
Colometa: "En això deu raure el seu encant, si hagés viscut potser hauria perdut punts."
Isabel: "O.K."
Maria-Antònia Oliver: "Clar, Colometa."
Coniet: "Si no passaren aquestes coses a les novel.les, que també passen a la vida real, suposo que la narració no avançaria. Semblaria un culebrot de Corin Tellado."
Granotot: "Sí, la Isabel té raó, potser és una novel.la una mica pessimista. Hi ha més parts dramatiques que suaus."
Josepj: "A mi m'agrada que sorgeixin les contradicciones dels personatges com amb el pares de la Joana, a en Miquel li buscava les contradiccions i només trobava que era misser ( i no me'n refio de cap)."
Granotot: "Fins i tot les pàgines finals, que tenen un altre caire, semblen més precipitades, més lleugeres."
Maria-Antònia Oliver: "Idò jo trob q és optimista. Ella se'n surt, al final."
Josepj: "És cert."
Coniet: "Jo no la veig pessimista, al final, la Joana s'enlaira per sobre de tot el que li ha tocat viure. Tot el passeig fins a l'altar és una pujada al pòdium i crec que acaba guanyant."
Josepj: "Lo de l'optimisme, vull dir."
Colometa: "A mi també em sembla trist, inclús al final."
Granotot: "Sí, això sí, per això m'hauria agradat llegir més pàgines de cap el final -)."
Isabel: "Jo no he dit que sigui pessimista. Més aviat es "real" i valenta."
Coniet: "Què no llegeixes els finals, Granotot?"
Granotot: "Pensar que em moria de ganes de preguntar-te que si quan la vas coneixer, encara tenia el Picasso que es va comprar a Paris..."
Granotot: "Sí Coniet, però volia més estones agradables de la vida de la Joana, se m'ha fet un personatge entranyable i li desitjava millor vida."
Colometa: "Jo també me l'imaginava explicant la seva història ja velleta i per fi satisfeta de la seva vida."
Granotot: "Sí, arrugadeta com dia el Miquel."
Maria-Antònia Oliver: "Potser escriuré una altra novel.la de na Joana velleta. Seria interessant..."
Coniet: "Potser esteu pensant d'escriure la segona part?"
Moderador: "Què us ha semblat aquest anar i venir en el temps al llarg de la novel.la?"
Coniet: "Està bé perquè el canvi narratiu afegeix interès, no és una novel.la linial."
Josepj: "A mi al principi em va descolocar i crec que ja ho preten. Em sembla molt ben resolt com va i ve en el temps."
Granotot: "A mi també m'ha agradat molt."
Isabel: "És un recurs que està molt bé, encara que al principi et fas un lio amb la boda però de seguida et situas."
Colometa: "Per que ens deu haver semblat a tots que era tan real????"
Isabel: "Perque està molt bé descrita i relatada."
Josepj: "Jo ara penso que és perque és un personatge que mostra les contradiccions universals. Ens parla d'ella i dels seus desitjos, es despulla com ho fa un amic amb un altre amic."
Josepj "Està molt lluny dels arquetips."
Granotot: "Sí, a mi al principi fins i tot em molestava el temps present, volia llegir més del passat, però despres ho vas troban encertat."
Colometa: "És veritat al principi desconcerta la descripció del casament...i vols més història del passat."
Coniet: "La mateixa vida també està plena de records, de present i d'esperances, el pensament trobo que tampoc és lineal."
Granotot: "I també et fa estar més atent que una lectura seqüencial."
Maria-Antònia Oliver: "La meva mare va llegir Punt d'arròs i no li va agradar perquè no era lineal. Jo lli vaig dir a veure com pensava ella quan anava pel carrer. Em va entendre i va tornar a llegir la novel.la i li va agradar."
Coniet: "Clar."
Granotot: "Maria Antònia, que t'agrada molt Londres a tu?"
Maria-Antònia Oliver: "Londres és una ciutat magnífica, que m'encanta, m'hi trob molt bé."
Coniet: "Últimament he llegit una crítica del vostre darrer llibre i parlva dels vostres contes com a poemes en prosa. També feu poesia?"
Maria-Antònia Oliver: "No, no sé fer poesia, ho he intentat diverses vegades, però ara, a la meva edat, ho he deixat estar."
Granotot: "Pitjor jo, que no en se ni llegir -(."
Loki: "Hola a tots."
Maria-Antònia Oliver: "Hola Loki. Molt bona Granotot."
Coniet. "Doncs jo vaig trobar que també les "Coordenades espai-temps per deixar-hi les ensaïmades" i "Punt d'arròs" són llibres molt poètics."
Colometa: "A la teva biografia també es diu que has col.laborat en televisió, ens pots dir alguna cosa que hagis fet?"
Maria-Antònia Oliver: "Vaig treballar, quan encara no hi havia tv , al circuit catlà de tve, en dos programes culturals, Cinc cèntims de cultura i Signes. També he fet guions."
Granotot: "Caram Coniet, jo només he llegit aquest llibre de la Maria Antónia ben al contrari que tu... espero llegir-ne més."
Coniet: "Faràs bé -)."
Colometa: "Jo també en llegiré més segur, aquest m'ha agradat molt."
Maria-Antònia Oliver: "Òstima Coniet, tu ets un fan meu."
Coniet: "He de marxar, felicitats per la Creu de Sant Jordi! "
Granotot: "Sí Maria Antònia, que ja veus que estem assedegats prosa teva."
Isabel: "Jo també és el primer llibre teu que llegeixo però ara continuaré amb altres perque he descobert una bona autora."
Granotot: "Ei ,Coniet, perque la tractes de vos?'"
Granotot: "Ho sento, però la curiositat ha pogut més que jo... disculpeu-me la sortida de tema."
Coniet: "Perquè el plural maiestàtic és el que se sol emprar en registres formals."
Coniet: "Be, retiro."
Granotot: "Tocat i enfonsat, Coniet."
Coniet: "Fins aviat."
Moderador: "Maria Antònia, abans ens has dit que estaves escribint una novel.la. Ens en pots fer cinc cèntims abans de començar a despedir-nos. (Gairebé són les vuit)."
Josepj: "Si, explican's de que va la nova novel.la?"
Maria-Antònia Oliver: "Encara no us en puc explicar res, només el títol "L'infern dels homes feliços"."
Josepj: "Té bona pinta."
Granotot: "Caram Maria Antònia, promet molt, el titol ja sembla una contradicció."
Josepj: "Como la vida misma."
Maria-Antònia Oliver: "Oi que si?"
Moderador: "Gràcies a tots per la vostra participació i, especialment, a la Maria-Antònia que ha volgut acompanyar-vos aquest vespre."
Colometa: "Moltes gràcies, ha estat molt interesant."
Granotot: "Sí, ha passat l'estona volant, gràcies."
Maria-Antònia Oliver: "Gràcies a tots."
Josepj: "Gràcies a tu."
Moderador: "Bé, moltes gràcies de nou per la vostra participació. Aprofito per dir-vos que el proper llibre que llegirem al Club és "El cor del senglar" de Baltasar Porcel. Els exemplars reservats els trobareu a la Bonnemaison a partir de demà. Bona lectura a tot@s!"
Isabel: "Bé, moltes gràcies a tots i ja tens una fan més, Mª Antonia."
Josepj: "Bona nit."
Granotot: ":) Isabel , més d'un."
Granotot: "Per haver estat poquets Déu ni do el que hem anat parlant."
Moderador: "Gràcies un cop més. Ja saps Granotot que: "al pot petit..."
Maria-Antònia Oliver: "hi ha confitura d'aubercoc"
Granotot: ":) Deu ser això."
Colometa: "Sembla que costi que marxem, ens quedem amb més ganes."
Granotot: "Sí."
Granotot: "Haurem de llegir més llibre teus Maria Antonia."
Granotot: "Jo em penso que en tinc algun més a casa."
Granotot:"No els he comprat jo... però en fare ús."
Moderador: "Bona nit a tothom. "
Colometa "Vale vale, bona nit....."
Granotot: "Bona nit"
Granotot: "Colometa, jo em quedo una estoneta."
Granotot: "Com és la vida."
Moderador: "Perdoneu no vull fer fora ningú però jo marxo que la canalla em reclama el sopar. Una abraçada."
Granotot: "Tranquil Moderador, tu a la teva."
Maria-Antònia Oliver: "Jo també me n'he d'anar, a les 8 i mitja m'esperen"
Granotot: "Bona sort Maria Antònia."
Moderador: "Bona nit i gràcies a tots."
[editat per Moderador el 22/05/2007]