Transcripció del xat amb Ana Maria Moix sobre "Vals Negro "

Moderador: "Bona nit. Benvinguts."
josepj: "Hola a tothom!"
Moderador: "Hola Josep, benvingut."
Ana Maria Moix: "Hola, Josep, i hola a tothom. Bona tarda."
Moderador: "Hola Ana Maria, bona tarda i benvinguda."
josepj: "Avui som poquets."
Moderador: "Si, noi, potser el canvi de dia hi ha influït."
Ana Maria Moix: "Bé, el cas és que siguem poc però ben avinguts."
Moderador: "Justos. Si us sembla comencem a comentar el llibre."
Moderador: "Què us ha semblat?"
josepj: "A mi m'ha agradat, i molt."
Ana Maria Moix: "Doncs, gràcies, Josep."
josepj: "És un reportatge novel·lat, molt aconseguit."
josepj: "M'agradaria saber però què hi ha de veritat i què de ficció en el llibre."
Ana Maria Moix: "Jo el que vaig intentar era donar una idea dels rerafons polític i social de l'època."
Ana Maria Moix: "De fet, el personatge de l'Emperatriu Elisabeth era com una mena de fil conductor."
josepj: "Però els personatges que apareixen al llibre, són tots reals?"
Ana Maria Moix: "No. Però, a veure. Tots els fets histórics sí ho són. De personatges no reals només n'hi ha dos: Meyer, el conseller àulic, i l'arquitecte italià. Ara bé, el que diuen aquests personatges, sí és veritat."
Ana Maria Moix: "M'explico més?"
Moderador: "Siusplau."
Ana Maria Moix: "Bé. Tots els personatges de la família de l'emperador i de Elisabeth són certs. El que fan, també. Però...¡Ah, he oblidat un altre personatge inventat!"
josepj: "Quin? El negrito Rustimo?"
Moderador: "Benvingut, Esteve."
Esteve: "Hola a tothom."
josepj: "Hola Esteve."
Ana Maria Moix: "El secretari de l'ambaixada de Bèlgica és inventat. Aquest personatge no va existir, però les cartes que li faig escriure em van servir per explicar el casament dels emperadors, l'arribada de Elisabeht a Viena, la nit de nuvis, etc. És a dir, ell és fals però tot el que escriu a les seves cartes (a la mare, a l'amant, etc. de l'embaixador), tot aixó és cert."
Esteve: "Òstres, el negre Rustimo. Quin personatge! La veritat és que el llibre està farcit d'històries sorprenents."
josepj: "M'ha agradat molt el secretari del secretari amb la seva ampolla d'absenta sota l'escriptori..."
Ana Maria Moix: "El negret és real. Pertany a l'època en què Elisabeth ja estava en un pla un mica estrafalari. M'encanta que t'agradi en Rustino, a mí em divertia força."
josepj: "Va tenir un final trist, però."
Ana Maria Moix: "El secretari del secretari era, en realitat una metàfora de mí mateixa, doncs jo, en realitat feia com ell: anar escrivint la història amb retalls de llibres d'història i afagant dades d'aquí i d'allà."
Ana Maria Moix: "Sí, Rustino té un final trist. En realitat, tothom té un final trist en aquesta història. I també aquell període de la història el va tenir, un final ben trist."
Moderador: "Ens pots explicar com va ser el procés de documentació siusplau."
josepj: "Devia de ser una feinada..."
Ana Maria Moix: Sí. Vaig passar uns quatre anys llegint llibres sobre l'època. Llibres d'història però també novel·les que feien refèrencia al període històric i el posterior. De fet, em vaig trobar amb una quantitat de material massa abundant, més aviat em feia nosa per treballar lliurement. "
Ana Maria Moix: "Així que, quan vaig començar a escriure de veritat, vaig prescindir de tant de material, quedant-me només amb dades històriques, amb fets, etc."
josepj: "Les fotos de què parles al llibre (la Sissí vestida de mariner, Rustimo i la filla de l'emperadriu) existeixen? Les has vist?"
Ana Maria Moix: "Sí, existeixen. Han estat publicades després d'escriure jo el llibre. Avui dia crec que fins i tot hi han col·leccions de fotos en tamany postal. Jo les vaig veure en llibres."
mpilar: "Hola a tots"
Moderador: "Benvinguda, mpilar."
Ana Maria Moix: "Hola, pilar. Bona tarda."
josepj: "Hola mpilar"
Ana Maria Moix: "Quan anava escrivint, vaig veure molt clar que el que havia de fer era escriure l'història com aquell que entra al palau per la porta de servei i explica las xafarderies que veu i escolta."
Ana Maria Moix: "En aquest sentit, el d'entrar a palau per la porta de servei, em va servir molt el personatge de la perruquera, que sí és real, i que tenia una gran importància a la vida de Elisabeht donat que ella, Elisabeht, tenia aquella caballera impresionant; pentinar-la no era fàcil, era com una obra d'orfebreria."
Moderador: "Al llibre apareixen fets com el naixement de la classe obrera, la corrupció política dels Habsburg... Com resumiries l'esperit d'aquella època?"
Ana Maria Moix: "Respecte a l'esperit de l'època és clar que la novel·la comença a 1848, data clau a la història d'Europa. L'esperit de les revolucions romàntiques pertanyen a l'època, els primers moviments obrers, també."
Ana Maria Moix: "I, a Viena, hi ha tanta repressió, un estat tant policial, que la capital de l'Imperi és una olla a pressió a punt d'esclatar."
Ana Maria Moix: "A més a més, hi ha els descontentament de les nacionalitats que pertanyen a l'Imperi, que volen la indepèndencia o, al menys, parlaments democràtics."
mpilar: "Per què et va interessar concretament el personatge de Sissí?"
Ana Maria Moix: "Perque, un bon dia, llegint no redordo quín llibre, se'm va apareixer una Sissí que no tenia res a veure amb la de la pel·lícula de Romy Schneider. Aquest contrast, tant impresionant, em va dur a començar a interesar-me pel personatge històric."
Esteve: "És forta l'experiència de Sissí com a mare. La sogra li prèn els fills, se li mor la Sofia, el Rodolfo cocainòman i també amb un final tràgic. Quin panorama!"
josepj: "M'ha impressionat el que expliques de la 'ronda' que fan a Viena imitant als de París en tàctiques de repressió obrera."
Moderador: "Deixem temps per respondre, siusplau."
Ana Maria Moix: "Sí, terrible. A més a més, ella, que era molt intel·ligent, era, al mateix temps, una persona donada a la melancolia i la depressió."
Ana Maria Moix: "L'arquitectura de la nova Viena seguia la feta a París. Es tractava de fer avingudes amples perquè, a París, quan va esclatar la Comuna, les forces públiques no podien entrar pels carrerons estrets per tal d'estomacar als rebels. És curiós, eh? Però, caram! Molt ingeniós per part del poder!"
Ana Maria Moix: "El poder sempre se les pensa totes."
josepj: "Ja ho pots ben dir. Som hereus d'aquest urbanisme."
Esteve: "És molt fort!"
josepj: "I, era anorèxica Sissí?"
Ana Maria Moix: "Sí, era anorèxica. Segueixo, espereu un moment."
Ana Maria Moix: "En aquell temps és clar que la paraula anorexia no es coneixia. Però, pels informes mèdics dels savis que la tractaven, està clar que era una anorèxica com una catedral. Mireu media metro setanta i pico (que, per una dona, és molt) i, quan passava dels cinquanta quilos, començava a fer règim. Vivia de sucs de fruites. A més a més, es llevava a les cinc de la matinada per caminar quatre o cinc hores. la qual cosa no agradava massa a les dames de companyia que, forçosament, havien d'anar amb ella. Feia gimnàstica... En fi, amb aquesta mena de maltracte que donava al seu cos era normal que no es trobés mai bé. Aleshores, vinga metges i balnearis."
mpilar: "però pel que dius sembla ser que quan físicament no estava bé, psicològicament es trobava millor, no?"
Moderador: "(perdoneu, l'Ana Maria ha tingut un problema amb la connexió)"
Moderador: "Hola de nou, Ana Maria."
Ana Maria Moix: "Perdoneu, s'havia tallat la conexió."
Ana Maria Moix: "Ara ja va bé."
Ana Maria Moix: "Psicològicament tampoc estava bé. Teniu en compte que Elisabeth de Baviera pertanyia a una familia una mica malalta mentalment. Un cas va ser el seu avi, Pius, que va tirar a la seva amant per una finestra; un altre cas, més famós, va ser el del seu cosí, Lluís II de Baviera, el rei boig. Per cert, Elisabeth i Lluís II s'entenien molt bé, s'estimaven molt. La mort misteriosa d'en Lluís, va estar un cop per ella."
Moderador: "Qui era Maria de Granada?"
Ana Maria Moix: "Era un personatge de veritat."
Moderador: "Era realment una espia? Saps quin era el seu nom autèntic?"
Ana Maria Moix: "Es va dir que sí, que era una espia. El nom veritable ara mateix no el sé. Era un món ple d'espies. No existía l'Hola."
Ana Maria Moix: "L'Hola de l'època eren les ambaixades, eren un niu de xafarderies."
Esteve: "L'afició per la vidència i l'esperitisme sembla que era cosa corrent, no?"
Ana Maria Moix: "Sí, ho era a l'època. Però, a més, Elisabeth sentia una atracció especial pels mort i per la mort."
mpilar: "Has vist la pel·lícula recent Maria Antonietta? Hi trobo punts de contacte entre ella i la Sissí."
Ana Maria Moix: "No, no he vist la pel·lícula."
Esteve: "I això de l'altra reina poeta, la Isabel de Romania. Era bona poeta? L'heu llegida?"
Ana Maria Moix: "Era una poeta bastant digna. Per cert, que els poemes que no estan gens malament són els d'Elisabeth. Una mena de seguidora d'Heine, poeta a qui ella adorava --per desesperació de la sogra i de la cort vienesa, ja que Heine era jueu--; però era una seguidora molt aplicada, inspirada fins i tot."
josepj: "Sofia era un tros de sogra."
Ana Maria Moix: "Tornant a Maria Antonieta. Crec que Elisabeth era més intel·ligent, ella mai es va creure que el tró era un destí fiable; es deia republicana."
Ana Maria Moix: "Sí, ho era. Però el curiós és que, quan va arrivar a Viena, era un ésser feble i inadaptat com després seria la Sissí. La Sofia té una història ben bonica; es va liar (vaja, es va ficar al llit) amb 'l'aiglon', el fill de Napoleó, que estava tancat a Viena. Però Sofia, finalment, es va adaptar a la cort, ¡i com!"
Moderador: "Això de manar sembla que enganxa..."
Ana Maria Moix: "Manar es veu que ha enganxat sempre. Ja ho veiem avui en dia."
Esteve: "Es curiós que es reconciliessin quan en Maximiliano se'n va a Mèxic."
Esteve: "amb la sogra, vull dir."
Ana Maria Moix: "La història d'en Maximiliano també és ben trista i dramàtica. I la de la seva dona! Va acabar boja, pobreta."
josepj: "La Carlota, oi? Què fort lo del Papa de Roma!"
Ana Maria Moix: "Bé, mira, boja, boja, però va aconseguir ser l'única dona que ha dormit al recinte papal, al Vaticà."
josepj: "Ja, ja"
Moderador: "Han quedat coses al tinter, però és l'hora d'anar acabant."
josepj: "Un plaer, Ana Maria."
Ana Maria Moix: "Ha estat un plaer també per a mí."
Esteve: "Estàs escrivint alguna cosa?"
Ana Maria Moix: "Estic escrivint, sí; però poc a poc."
Esteve: "Poesia?"
Ana Maria Moix: "Novel·la."
Esteve: "Tema?"
Ana Maria Moix: "Encara està verda."
mpilar: "M'ha agradat compartir el xat amb vosaltres, a reveure."
Ana Maria Moix: "Gràcies a tots."
Moderador: "Moltes gràcies a tothom i especialment a l'Ana Maria."
Moderador: "Fins a la propera."
josepj: "Bona nit"
Ana Maria Moix: "Adéu i gràcies."
Esteve: "Adéu."
Moderador: "Us recordo que el proper llibre que llegirem al Club és 'La pell freda', d'Albert Sánchez Piñol."
Moderador: "Ells llibres ja són a la Bonnemaison."
Moderador: "Ens trobem al fòrum."
Moderador: "Bona nit."

[editat per Moderador el 19/04/2007]