Transcripció del xat sobre La meitat de l'ànima del 19 de Setembre del 2006

[Moderador ] Bona tarda a tothom.
[Borràs ] Hola, molt bona tarda.
[Moderador ] Hola, bona tarda Borràs.
[mpilar ] Hola a tots.
[Moderador ] Acaba de conectar-se la Carme Riera, l'autora de La meitat de l'ànima.
[Moderador ] Benvinguda, Carme
[Moderador ] Benvinguda, Maria Pilar.
[Borràs ] Benvinguda. Tot un luxe.
[Moderador ] Hola Isabel.
[Isabel ] Hola, bona tarda a tothom!
[Borràs ] Bona tarda, Isabel i mpilar.

[Isabel ] Bé, què us ha semblat el llibre?
[Moderador ] Perdoneu, la Carme Riera té problemes per veure els missatges. Ara torno.
[mpilar ] A mi m'ha agradat força la idea d'implicar el lector en la investigació encara que trobo que també té els seus inconvenients.
[Isabel ] Inconvenients? Per qué? Jo penso que és un recurs.
[Borràs ] Més que implicar al lector, el que fa és dirigir-se a ell.
[mpilar ] Quan parlo d'inconvenients em refereixo a que amb aquest recurs moltes coses queden a l'aire.
[Isabel ] És una novel.la amb el final obert. A mi m'ha agradat més la primera part, potser.
[Borràs ] Jo ja fa força dies que la vaig acabar, i avui he hagut de repassar el fòrum...
[Moderador ] La Carme segueix intentant parlar. Com veieu aconsegueix entrar al xat però els seus missatges no apareixen en pantalla. Si us sembla, jo transcriuré el que em diu la Carme per telèfon. Us demano mil excuses per la precarietat del sistema.
[Carme Riera ] Hola a tothom, perdoneu els problemes tècnics. Sobre el que estaveu parlant dir-vos que el fet d'implicar el lector fa que el final hagi de ser obert per necessitat, si no s'ho trobaria tot fet i no es podria establir la complicitat necessària.

[Borràs ] Aquest cop no hem parlat del títol del llibre. Encara que sembla obvi el significat.
[Isabel ] És una novel.la que parla de la memòria històrica. Un tema que ara, o des de fa poc, està sobre la taula. També es interessant l'explicació que dóna Diana, la cunyada sobre la memòria i l'oblit.
[Borràs ] Alguns cops l'oblit és una eina contra el dolor.
[Isabel ] Cito: Per a mi la memòria és imprescindible, sense memòria som morts. La memòria és l'ànima de les persones i tal vegada és per això que jo seguesc cercant la meitat de la meva ànima.
[Borràs ] Qui ho diu? Diana?
[Isabel ] Si, ho diu la Diana a la pàg. 168.
[Moderador ] Crec que és una reflexió de l'autora.
[Isabel ] És cert, ho diu l'autora, sí Marc.
[Borràs ] Doncs, què penseu que és la meitat de l'ànima? Jo creia que es referia a la meitat dels orígens no coneguts de l'autora.
[Isabel ] Sí, Borràs però jo penso que hi ha més coses: l'autora s'ho acaba qüestionant tot. De gran, es qüestiona tot el que ella creia de petita. Per exemple, la realitat "oficial" que vivia als anys 50.
[Carme Riera] El títol La meitat de l'ànima és un joc perque, en realitat, la memòria és l'ànima sencera. Ella cerca la meitat de la seva identitat, la meitat de sí mateixa.
[Carme Riera] El llibre planteja una doble qüestió: per una banda, la necessitat de recuperar la memòria però, per l'altra, que cal saber que aquesta realitat pot ser terrible. I, que hi ha gent, com la Diana, a qui li cal oblidar per sobreviure.

[Borràs ] Carme, a què es deu agafar com a possible pare a l'Albert Camus? Influència en la teva obra, potser?
[Carme Riera] En Camus és el pare moral de la meva generació i, per mi, a més, era un referent familiar. De petita, jo sentia parlar molt d'en Camus perque la planxadora que treballava a casa tenia una filla que feia de minyona a casa seva, a París.
[Moderador] I què us explicava?
[Carme Riera] Explicava que la senyora Camus plorava molt perque el marit li posava banyes continuament. Jo era petita i ni tant sols sabia què eren això de les banyes.

[Moderador] Hola Cio, benvinguda.
[cio ] Hola a tothom. Bé, jo aquest cop no parlaré. Us vaig descobrir la setmana passada i no he tingut temps de llegir el llibre pero m'interessa veure com va tot això.

[Moderador] En el llibre es critica obertament la transició.
[Carme Riera] És que la transició espanyola va ser un pacte de silenci i de desmemòria.
[Borràs ] Sí, i ara demanem el contrari a Xile i a l'Argentina.
[Isabel ] Completament d'acord.
[Carme Riera] Si jo tingués alguna víctima a la família evidentment la reivindicaria. Lluitaria contra la desmemòria.
[Borràs ] Ha de ser terrible no saber on estan enterrats gent estimada, o què va ser d'ells.
[Carme Riera] Per descomptat, és molt trist.
[Isabel ] D'acord amb l'autora. Durant molts anys no s'ha parlat per por. Ja era hora de recuperar la nostra memòria.
[Borràs ] Ja veus com certs Partits Polítics es posen quan treus el tema.
[Borràs ] I en canvi sempre se'ns ha venut com una transició modèlica.
[Isabel ] I els farem el joc?

[Borràs ] Què hi ha d'autobiogràfic en el llibre?.
[Carme Riera] A part de l'anècdota que dóna peu a la història no hi ha res (es refereix a la diada de Sant Jordi del 1997, quan una senyora va portar una carpeta amb papers del seu pare a la periodista Victoria Prego, que es trobava asseguda signant llibres al costat de la Carme Riera). La meva mare, que jo sàpiga, sempre va ser fidel. I jo m'hi assemblo. A on si puc considerar-me identificada és en els temes de la memòria, del fer-se gran...

[Isabel ] Jo volia preguntar-li si, pel tema del maquis, ha consultat molts arxius?
[Carme Riera] Molts arxius i molta bibliografia. Llegia tot el que trobava i vaig parlar amb molta gent que havia estudiat el tema.
[Moderador] Vas parlar amb algun maqui?
[Carme Riera] No. Però quan tenia 14 anys en vaig veure de maquis. Va ser a Sant Llorenç de Munt a la masia d'uns oncles meus. Van venir a demanar menjar. La tieta ens va fer amagar però nosaltres espiavem. Recordo les barbes, la roba que portaven i els seus ulls de llop. Uns ulls que vaig fer aparèixer en aquest llibre. Era l'any 1962. Em va impressionar molt.

[mpilar ] Perdoneu però he tingut problemes amb l'ordinador
[Moderador] Hola de nou mpilar. Avui la tecnologia no ens acompanya...

[mercegu ] Penso que la memòria és el fil conductor de l'obra, tant pels aspectes històrics (què recordem, què oblidem, conscientment o no) i també a nivell personal, com ens fem imatge de les persones i com a l'hora d'ajuntar les peces que es refereixen a una mateixa persona o fet, el que rebem és tant diferent.
[mercegu ] M'ha agradat construir aquesta Cecília a base de peces d'un puzzle que no encaixa, perquè està feta de records instal.lats en memòries diferents.
[Carme Riera] Gràcies. En realitat tots ens construim d'aquesta manera.
[Borràs ] Una de les idees que m'ha agradat és que no acabem de morir mentre algú ens recordi. Com dius al llibre I quan elles desapareguin... Cecília s'anirà diluint per acabar essent un petit punt de pols en la solapa de la història.

[Moderador] Si us sembla podríem acabar així.
[Moderador] Moltes gràcies, Carme.
[Carme Riera] Gràcies a tots. Sento que la tècnica no ens hagi ajudat.
[Moderador] Bona nit a tothom i moltes gràcies per la participació i la paciència.

[Moderador] El proper llibre és No miris enrere de David Castillo i el xat amb l'autor serà el proper 17 d'octubre a les 7 de la tarda. Espero tornar a trobar-vos a tots i totes.

(editat per Moderador el 20/09/2006)