La pesta

Dins la producció literària de Camus podem parlar de tres etapes en relació a una certa unitat temàtica: l’absurd, la rebel•lió i l’amor. La Pesta pertany a les obres del segon període, és a dir, a aquelles que tenen com a nucli central el que Camus entén com a rebel•lió i concretament la rebel•lió contra el sofriment.
Només li cal plantejar un esdeveniment terrible caigut sobre una població: la pesta, que s’apodera de la ciutat d’Orà, per tal de desentelar les grans qüestions que el preocupen, però no d’una manera abstracta, sinó precisades en uns tipus i unes peripècies ben determinats.
Hi veurem la “santedat sense Déu”, l’horror del crim legal tant com el del crim revolucionari, la lluita contra la mort, el repudi de l’home “com a idea” i la consciència de comunitat que s’aguditza davant la desgràcia. I més coses. Les línies mestres del pensament camusià hi queden reflectides i queda palès el propòsit de l’autor de testimoniar la seva fe en l’home i en les energies més altes de la intel•ligència i de la voluntat humanes.